Dimecres 3 de juny: dia 1
El primer día del repte Km per la diversitat i els drets de les dones LTB coincidia amb el Dia de la bicicleta, així que comencem la marxa virtual damunt de la bici amb l’objectiu de sumar 26.000 km. Ahir per la nit lliurarem ja quasi 300 dorsals!
Estem aborronades per la bona acollida! Gràcies!
.
Dijous 4 de juny
En la primera jornada d’exercici hem arribat als ¡¡809 quilòmetres!! Aconseguim sobradament arribar a la primera parada que haviem marcat en la nostra ruta per Àfrica: Benidorm, on parem per a fer memòria de l’intolerable agressió que va patir fa poc una persona trans per part d’uns policies locals. Com déiem aquell dia: no deixarem cap agressió sense resposta! I continuem cap a Orán!
.
Divendres 5 de juny
Comencem la ruta per Amèrica en Guatemala, on malgrat ser legal l’homosexualitat, no ha disminuit l’LGTBfòbia i les anomenades teràpies de conversió persisteixen de forma generalitzada. A més a més, les persones LGTB+ i les dones són considerades éssers inferiors i de menor valor social, i l’heterosexualitat obligatòria és l’única expressió permesa de la sexualitat humana.
L’ús de la violència constitueix un pilar fonamental del patriarcat i una ferramenta per al sometiment. Segons Grupo de Apoyo Mutuo de Guatemala, l’any 2019 va haver 695 homicidis contra dones, 7.854 dones varen ser víctimes de violacions i altres 8.453 patiren altres tipus de violència masclista.
En positiu volem compartir esta potent cançó de la rapera guatemalteca Rebeca Lane: Siempre viva. Pots afegir-la a la teua llista de música per a fer esport i celebrar amb ella ¡els 898 quilòmetres més que sumàrem ahir!
.
Dissabte 6 de juny
Ahir afegírem 775 quilòmetres més al compte, i ja portem un total de 2.483, un 10% del repte que ens hem marcat!
Hem arribat virtualment a Orán, en Argèlia, on les lesbianes no existeixen. Donada la seua condició de dones i, per tant, la seua tutela de per vida, a què obliga el Codi de la Família, són obligades a acallar la seua sexualitat. Poques poden fugir per a viure la seua vida com la senten i l’alternativa és ser assasinades per l’honor de la seua família i el seu veïnat.
.
Diumenge 7 de juny
Ahir sumàrem 891 quilòmetres i si mai has fet esport fins ara, te deixem unes recomanacions perquè comences a poc a poc.
No volem que cap persona es lesione, que el repte està obert tot el mes de juny! ;)
Amb tots estos quilòmetres, hem arribat fins a El Salvador, un país on l’expectativa de vida de les dones trans és de 30 a 35 anys. La majoria són assasinades i les seues morts no s’investiguen o l’investigació es tanca ràpidament i sense culpables.
Karla Avelar, activista trans, va ser violada i amenaçada de mort per primera vegada als 10 anys. Ara, ja adulta, lidera Comcavis Trans, una organització en pro dels drets de les persones trans que va fundar en 2018. Karla Avelar pensa, de vegades, en marxar del país.
.
Dilluns 8 de juny
En una setmana ja som més de 500 persones inscrites i amb els 1.166 quilòmetres que fèrem entre totes ahir diumenge, hem sumat ja un total de 4.542 quilòmetres del repte!
La nostra ruta per Àfrica ens porta hui a Argèlia, un país del que ACNUR denuncia la seua clara hostilitat respecte al col·lectiu LGTB+, ja que el país es centra en el discurs d’odi envers estes persones, segons l’últim Examen periòdic universal realitzat en 2017. L’Estat espanyol és un dels països que rep sol·licituds de protecció internacional per part dels col·lectius LGTB+ des d’Argèlia.
.
Dimarts 9 de juny
Continuem fent esport supermotivades i així ho demostren els 1.118 quilòmetres d’ahir dilluns!! A tope!! En Amèrica ens porten hui fins a Hondures, un país on el col·lectiu LGTB+ encara pateix molta discriminació. Malgrat ser legal l’homosexualitat, no ho és el matrimoni entre persones del mateix gènere.
La nostra companya Silvia és d’Hondures i arribà fa poc a València, i ens conta com és ser LGTB+ al seu país d’orígen i les diferèncias amb l’Estat espanyol, com allà és molt complicat el treball dels col·lectius per l’alt nivell de violència que pateixen principalment les persones trans i els homes gais.
.
Dimecres 10 de juny
Ja tenim el recompte d’ahir: 957 quilòmetres més per la diversitat i els drets de les dones LTB! Hui, rumb a Níger, un país on l’homosexualitat és ilegal segons el seu Codi Penal i pot ser castigada amb més de 14 anys de reclusió a una penitenciaria. Informes de premsa internacional diuen que més d’una dotzena de persones varen ser sentenciades a mort en 2006.
–
Dijous 11 de juny
Hui amb els últims 714 km ens dirigim a Nicaragua, on es va legalitzar l’homosexualitat en 2008. Malgrat això, les persones LGTB+ continuen patint violència per part de la societat nicaragüense i repressió policial. L’excusa? S’espera que els homes siguen, como allà diuen, «muy machos» i reproduisquen una figura masclista i patriarcal.
.
Divendres 12 de juny
Hem arribat, amb els 781 quilòmetres que acumulàrem ahir, a Nigèria, on la Llei de Prohibició del Matrimoni Homosexual, aprovada en 2013, castiga amb 14 anys de presó a qualsevol persona declarada culpable de mantindre relacions homosexuals, i a 10 anys a qui es considere còmplice de la celebració.
A més a més, 1 de cada 4 dones nigerianes és víctima de mutilació genital. També pateixen les violències masclistes i són captades per màfies que les exploten sexualment en Europa, com explica Acnur.
–
Dissabte 13 de juny
Quasi mil quilòmetres més sumàrem en la jornada d’ahir, i estem ja en 9.107 km.
El dimarts 26 de maig es va celebrar el primer matrimoni entre dues dones en Costa Rica, on després de la històrica decisió de la Corte Interamericana de Derechos Humanos que va resoldre en 2018 que els estats “deuen reconéixer i garantir tots els drets que es deriven d’un vincle familiar entre persones del mateix gènere”, inclós el matrimoni.
Diumenge 14 de juny
Com es nota el cap de setmana! Ahir dissabte superàrem els 2.000 km sumats en una jornada. Gràcies! 2.140 km que ens porten a Camerún, on en molts casos ser LGTB+ suposa trencar amb la família d’orígen com explica aquest xic africà.
El seu testimoni va ser grabat per David Luis Pérez i agraïm la seua cesió per a ser inclós en aquesta ruta. Pots veure més vídeos interessants en la seua web, fent clic ací.
Dilluns 15 de juny
1.455 km més es sumen al total que ja ha arribat a 14.283 km per la diversitat i els drets de les dones LTB. Hui, en la nostra ruta per Amèrica, presentem des de Panamá l’Associació Hombres y Mujeres nuevos de Panamá (@AHMNPLGBT, en Facebook), la primera organització obertament LGTB+ de Centreamèrica.
Dimarts 16 de juny
Estem impressionades amb els 1.466 quilòmetres de la jornada d’ahir. I ja hem superat el 55% del repte!! 👏👏 Ja estem més prop dels 26.000 Km per la diversitat i els drets de les dones LTB.
Dimecres 17 de juny
Més de 15.000 km ja amb els 902 quilòmetres que férem ahir entre totes. Arribem hui a Colòmbia, d’on són Olga i Jamm, que ens conten la seua experiència en el país en què varen néixer com part del col·lectiu LGTB+. Pots llegir-lo sense eixir de la web, fent clic ací.
Dijous 18 de juny
1.659 quilòmetres més es sumaren ahir! I compartim altra mirada sobre el Marroc: Sofía és una jove militant feminista marroquí i escoltar la seua experiència és molt interessant.
Divendres 19 de juny
Ahir dijous apuntàrem 814 quilòmetres al repte. Ja estem en 17.659 km i aquest cap de setmana esperem superar la barrera dels 20.000. Si vols començar a córrer, les Heidis t’ajuden amb 7 consells que pots llegir fent clic ací.
Hui seguim amb la ruta per Amèrica. Les persones LGTB+ en Veneçuela es veuen obligades a ocultar la seua identitat. Amb la crítica situació del país, ni el govern ni l’oposició s’encarrega dels seus drets.
Més complicat encara ho tenen les persones trans, sense un document que corresponga amb el seu gènere i molts entrebancs a l’hora de trobar treball o simplement fer gestions quotidianes com comprar en el supermerca.
Dissabte 20 de juny
Hui és el Dia de les persones refugiades i, per això, exigim protocols LGTB+ per a la protecció internacional i la regularització immediata de totes les persones que es troben al nostre país en una situació irregular. Pots llegir totes les reivindicacions, fent clic ací.
Ahir divendres varem fer entre totes 942 quilómetres, que ens porten hui fins a Senegal, un país on les dones són víctimes del masclisme i la misogínia, existeixen taxes altes violència cap a xiquetes i dones (infanticidis, feminicidis i abusos sexuals) I encara que la llei prohibeix la mutilació genital femenina, la tradició fa que es continue practicant de manera clandestina.
A més d’això, les dones LTB són també discriminades pels homes del propi col·lectiu LGTB＋, no tenen espais on reunir-se i intercanviar i no son ateses en els programes generals per a les persones LGTB＋ al Senegal. Per això es va crear l’organització Sourire de Femme amb l’objectiu de reivindicar i posicionar els drets de la dona LTB en el moviment LGTB＋ senegalés.
Diumenge 21 de juny
Ahir fèrem 852 quilòmetres i les Heidis ens donen 7 consells per començar a córrer, a poc a poc, per si has agafat el ritme de marxa i vols provar un poquet més.
Roraima, estat que té com a capital Boa Vista, té la taxa més alta d’assassinats de dones al Brasil. Malgrat açò, quan denuncien maltracte, la resposta de les autoritats és molt deficient, segons Human Rights Watch.
Dilluns 22 de juny
En la ruta per Àfrica, sumem 933 quilòmetres i arribem a Mauritània, un país on, junt a Sudan, nord de Nigèria i sud de Somàlia, l’homosexualitat es castiga encara amb la pena de mort. A més la dona està en situació de vulnerabilitat. El 66% de les dones i xiquetes han patit mutilació genital i més del 30% es veuen sotmeses a matrimoni infantil.
Quan es produeix una agressió sexual cap a una dona, moltes vegades les famílies pacten amb el violador rebre diners per no denunciar o inclús s’obliga a la filla a casar-se amb el violador. El País explica La dureza de ser mujer en Mauritania.
Dimarts 23 de juny
Hui tornem a fer parada en el Marroc i parlem amb Sonia, una xica trans que ha vingut d’allí i ens explica que, com persona LGTB+ en el Marroc, ha patit molts problemes, especialment a nivell psicològic. Pots llegir el seu testimoni, fent clic ací.
Hem arribat fins a… Quina barbaritat!! Ahir aconseguirem fer 1.201 km!! Mare meua!!
Dimecres 24 de juny
Ahir sumàrem entre totes 858 quilòmetres més i marxàrem cap a l’interior de Brasil, d’on provenen Michelle i Elisa, d’una comunitat xicoteta. La seua experiència és semblant a la d’altres persones LGTB+ que viuen en zones rurals: o t’invisibilitzes o cal que marxes d’eixe poble.
Dijous 25 de juny
Continuem a Brasil per on hem fet 822 km més, i les companyes de les Heidis i Drets Humans aprofitaren per a fer una caminata conjunta, amb totes les mesures de seguretat necessàries.
Brasil registra un dels majors índexs d’assassinats de dones trans en Amèrica Llatina, i Nancy Cardoso proposa un canvi en el paradigma de l’església per aturar l’avanç del conservadurisme i millorar la situació de les dones i les persones LGTB, des d’una teologia ecofeminista inclusiva amb la diversitat sexual: «La América Latina feminista que queremos no va a ser posible sin las mujeres pobres que hoy encuentran refugio en la religión»
Arrepleguem també el testimonio d’aquest home de El Salvador que allà no pogué eixir de l’armari i que ens ho conta així: «Vaig patir durant 17 años la por a perdre el meu fill si s’assabentava de la meua orientació sexual». Pots llegir les diferències entre ser LGTB+ en l’Estat espanyol i en El Salvador, fent clic ací.
Divendres 26 de juny
Ahir sumàrem només 442 quilòmetres, i ens fem a la mar de tornada cap a València.
En 2018, el Mediterrani tornà a ser la ruta migratòria més perillosa del planeta amb al menys 2.299 vides perdudes en les seues aigües. D’estes vides desaparegudes, més de 800 desaparegueren en les rutes cap a l’Estat espanyol, la qual cosa suposa un dramàtic augment respecte a l’any anterior.
CEAR recull en el seu Informe anual 2019 les preocupants desavenències entre el sistema nacional d’asil i les dificultats d’accéso al mateix sistema.
Dissabte 27 de juny
Afegim 1.489 quilòmetres al total del repte que ja ho tenim quasi… Continuem en Brasil i presentem un cas de l’ecofeminisme que es viu allà i de les brutals conseqüències per a les seues activistes.
Ser dona, negra, lesbiana, feminista i activista a Brasil és estar en les pitjors estadístiques. És el cas de l’assassinat de Marielle Franco, assassinada a Rio de Janeiro (el Brasil) el 14 de març de 2018. Marielle Franco, era filla de les faveles, 38 anys d’edat, sociòloga, militant del PSOL, única regidora de la Cambra Municipal de Rio de Janeiro, era activista i defensora de drets humans, de les dones, feminista, lesbiana i d’esquerres.
El grup d’investigació “assassinades per lesbofobia-les històries que ningú compten” i el col·lectiu “Nosaltres-Dissidències Feministes” assenyalen que entre 2014 i 2017 hi ha hagut un increment del 237% en el nombre d’assassinats de dones lesbianes, també demostren que en la majoria de casos eren dones joves i negres, i víctimes del masclisme, de la misògina i també de la lesbofobia.
Pots llegir sencera aquest interessant entrevista amb Monica Benicio, qui fóra parella de Marielle Franco, en Catalunya Plural – eldiario.es: «Las balas disparadas contra Marielle eran disparadas contra la comunidad negra, las mujeres, la población LGTBI y las favelas»
Diumente 28 de juny
Ahir va ser l’últim dia per a sumar quilòmetres i es va notar l’últim esforç per arribar als 26.000 km previstos. Varem sumar-se en esta última jornada 2.137 quilòmetres! Moltes gràcies.
Aquest matí s’han fet simbòlicament els últims metres dels 26.000 km per la diversitat i els drets de les dones LTB entrant en la plaça de l’Ajuntament. Gràcies per fer possible aquest somni que semblava tan gran quan ho llancàrem!!
