Denunciem un acte LGTBfòbic durant aquestes Falles 2019, concretament la nit del dissabte 16 de març a la matinada del diumenge 17. Volem condemnar enèrgicament aquest tipus de situacions i demanem que es prenguen mesures perquè no continuen ocorrent. Volem que es complisca la llei d’igualtat de les persones LGTBI per a protegir-nos dels delictes d’odi.

A continuació us deixem el testimoniatge de la persona que denuncia aquest fet:

“Són les 11.42 h del 17 de març, he descansat, però m’he alçat més dolguda si cap que fa unes hores. Us pose en situació:

Són falles a València, els carrers estan plens de vida, festa i alegria, i així, créiem estar vivint-ho anit pels carrers de Ruzafa. Un grup de joves eixia a gaudir de les falles, sense maldat, amb llibertat.

Pobrets de nosaltres que desconeixíem el que passaria en tornar a casa. 4,35 a.m, parada d’Ángel Guimera. Ens trobàvem les meues amigues i amics i jo en l’andana direcció Burjassot.

Aproximadament a l’hora detallada, es van fer pas per l’andana contrària un grup de joves, d’uns 22 anys, al crit d’Austwich, Austwich! La meua amiga em va mirar per la sorpresa de: Estan dient de debò el que estem escoltant?, al que jo, innocent, vaig contestar, estaran dient el nom d’algun pub (sabia que no era així, però volia creure’l).

No vaig acabar la frase quan vaig veure com, des de davant, amb una mirada de superioritat, sense ni tan sols alçar la veu, marcant cada síl·laba, li va dir un d’ells al meu amic ‘Ma-ricon’.

Mai en els meus 20 anys de vida havia vist una expressió i una mirada tant però tant plena d’odi que, perdoneu per la meua expressió, m’acollonava tant. El meu amic, sota la consciència que no era la primera vegada que patia una agressió verbal d’aquest tipus, li va fer un tall de manga, arran d’aquest moment, tot van ser somriures plens de maldat, crits de ‘Vosaltres a Austwich’ i moltes expressions més que, després de recordar un moment de bloqueig, pel pànic que vaig sentir, no aconseguisc relatar en ordre amb claredat.

Recorde a la meua núvia, plorant, amb gran dificultat per a respirar, a la vora d’un atac d’ansietat que duraria prop d’una hora sense parar. Em recorde a mi mateixa, callada, abraçant i subjectant a la meua xica que, davant tal injustícia i agressió cap a nosaltres per la nostra orientació sexual, pel nostre gènere, ningú actuava. Deixe a les meues amigues i amic ací, amb aqueixes persones cometent un delicte d’odi cap a nosaltres, expressant la seua apologia a Hitler amb total llibertat i desitjant que anàrem ‘gasejats’. Vaig en cerca d’un seguretat que no es trobava molt lluny d’on s’estava donant la situació. Al que em conteste amb un “xica no mareges”.

Quan vaig tornar amb les meues amigues i amic, els agressors ja s’anaven en el metre de davant, rient i continuant amb els seus atacs verbals cap a la meua núvia i el nostre amic.

Fa dos anys jo mateixa vaig estar en el lloc que tant nomenaven ‘Austwich’. Jo mateixa vaig vessar llàgrimes, jo mateixa vaig veure i vaig percebre l’horror que allí es va viure, els milers de persones que van assassinar sota la ideologia nazi.

Anit ens van deixar totalment destrossats. Era la nostra primera nit en valència. Arribe a Burjassot i, ja que fins a unes hores volia creure en el cos de la Nacional, després de comptar el succés, em van contestar: “I véns ací, per?” (paraules textuals). Als minuts em van donar llargues dient que a la pròxima cridara en aqueix moment a la policia.

Estic molt trist pel sistema (de merda) en el qual vivim on no hi ha justícia, únicament es prenen mesures si ofens al rei, però si a una persona lgtb li agredeixen, si expressen amb llibertat i sense escrúpols l’aprovació d’un genocidi mancat d’humanitat i que tantíssimes mates va deixar, si ens desitgen la mort per la nostra orientació sexual (o gènere), poden anar-se tranquils a dormir que segurament algú els aplaudisca.

Apel·le i recalque la necessitat de la participació social davant les injustícies! No mireu amb pena, actueu, ajudeu-nos!; estic molt trist perquè una vegada més arribe a casa amb alguna pena que comptar. Estic molt trist perquè isc amb por; perquè si aqueix grup de nazis haguera estat en el mateix caminen, igual, escriuria això des del llit d’un hospital; estic molt trist perquè fins que no ens fiquen en un taüt no veuen la gravetat.

I QUE A NINGÚ SE LI OCÓRREGA CRIDEU-NOS EXAGERADES SI NO PATIU EN LA VOSTRA PELL LA MARCA DE PERTÀNYER A UNA ‘MINORIA’ AMB ELS SEUS DRETS EN UNA CONTÍNUA MESA DE DEBAT. No li donen importància; Estic molt trist PERQUÈ CADA DIA EM PRIVEN UNA MIQUETA MES DE LA MEUA LLIBERTAT I IDENTITAT! Estic molt trist… COM HEM D’ACTUAR? ENS VOLEN MORTES I MORTS! AQUEIXES PERSONES ANIT ENS HAURIEN DONAT UNA PALLISSA SI NO HI HAGUERA HAGUT UNA VIA PEL MIG! MIREU EL CAS DEL XAVAL DE LLEÓ. I PER DESGRÀCIA ELS PARTITS D’EXTREMA DRETA ALIMENTEN AQUEST ODI.
VULL QUE LA LLEI I LA JUSTÍCIA ENS PROTEGISCA ABANS DEL NOSTRE ENTERRAMENT! TINC DRET A la VIDA, TENIM DRET A la VIDA!”

.

Share This