Fernando Lumbreras, que va nàixer a Melilla, va començar la seua lluita política antifranquista a València mentre estudiava a l’Institut Juan de Garay, de la mà d’altres homes obertament gais militants a l’extrema esquerra revolucionària. La seua militància inicial va ser sobretot al Moviment d’Alliberament Gai del País Valencià (MAG-PV, 1980-1984), l’organització gai i lesbiana que va substituir el Moviment d’Alliberament Sexual del País Valencià (MAS-PV, 1979-1980). Fernando va ser una de les cares visibles del MAG-PV, fins el punt que va ser un dels representants valencians a la trobada de la International Gay Association (hui dia ILGA) l’abril de 1981 a Torí (Itàlia).

Després que el 1985 desapareixera el moviment gai-lesbià organitzat valencià, el Col·lectiu Lambda es va constituir formalment en setembre de 1986 després d’una sèrie de reunions. Fernando va ser elegit com a president del Col·lectiu en novembre de 1988 després de dos anys a la Comissió del Col·lectiu i com a cara visible del mateix. Va ser president de Lambda fins a mitjans 1994, i va estar sempre predisposat a parlar amb totes les forces polítiques, des d’Unió Valenciana fins a Unitat del Poble Valencià, sempre pensant en el bé col·lectiu de totes les persones marginades per la seua orientació sexual, identitat o expressió de gènere.

Durant tot eixe període, Fernando va ser la cara visible del Col·lectiu Lambda, tant dins del món LGTBI com fora. Sota la seua presidència es va haver de fer front als anys més durs del VIH/sida i la serofòbia, i també va començar a organitzar-se l’estructura del Col·lectiu Lambda tal qual el coneguem, per exemple amb grups d’acció i treball específics com el Grup de Stop Sida. D’igual manera va començar la vertebració estatal, entrant Lambda a la COFLHEE (Coordinadora de Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español). En aquells moments, cal destacar l’absoluta precarietat de l’associació, fins el punt que moltes de les reunions es varen fer al seu antic lloc de treball, al barri del Carme.

Fernando no sols va ser una persona molt valenta, que va donar la cara públicament davant una societat fortament LGTBIfòbica i serofòbica com la valenciana dels anys huitanta i noranta, sinó que va tindre una gran capacitat per conciliació i flexibilitat, com ell mateix es descrivia. Durant la seua presidència Lambda era un col·lectiu fonamentalment d’homes, amb la participació puntual d’alguna dona, però prompte es varen fer diversos actes conjuntament amb el Col·lectiu de Feministes Lesbianes de València, així com accions pels drets de les persones trans. També va estar sempre en contacte amb altres branques polítiques del moviment, participant per exemple a La Pinteta Rebel, el mític programa radiofònic emès a Ràdio Klara entre 1984 i 1993, representant a Lambda amb el seu nom de guerra “Fernanduska Cojitroba”, degut a la necessitat de caminar amb bastó.

Ell va ser una persona que sempre va estar disposada a escoltar i integrar les diferents veus dins de Lambda, i ell mateix deia que li era impossible representar a ningú que no fóra ell mateix. Sempre es va caracteritzar per la seua honestedat i respecte cap a altres persones i opinions, tal i com demostra el fet que haja estat vinculat a Lambda fins el mateix moment del seu assassinat. L’última vegada que vàrem coincidir amb ell fou a la celebració de l’aprovació de la Llei d’Igualtat LGTBI valenciana, al CCC Octubre. Sempre va ser una persona molt moderna i oberta. Durant la seua presidència va haver de gestionar ideologies i identitats de tot tipus, com ell mateix deia, des de “blavers” fins a comunistes. Sempre va ser una mica àcrata, fill de la seua joventut durant l’explosiva Transició valenciana, però fins a dia de hui es va mantindre al costat de la lluita pels drets i les llibertats LGTBI, tot i les grans diferències generacionals i de context.

Una persona icònica, amb una forta personalitat i energia, que mai no va dubtar en utilitzar la ploma com a arma política contra una societat fortament plomafòbica, i al mateix temps admetia quan s’equivocava, o escoltava altres opinions que potser pensaven que calia també altres estratègies, i les acceptava i feia compatibles. Sempre es va mostrar favorable a la unió de gais i lesbianes en la mateixa lluita, però respectant l’autonomia de les dones si així ho volien i reconeixent el masclisme que hi havia dins del món gai. També va estar sempre a favor de la no discriminació de les persones trans i bisexuals. Ell va començar en un món, als setanta, on no hi havia etiquetes, on es volia la revolució sexual, però això sempre ho va veure compatible amb la demanda de drets específics en democràcia. Va ser per tant un gran exemple per a totes i tots. Després de deixar de ser president en 1994, va adoptar un perfil baix, sobretot de cara a les institucions i els mitjans de comunicació.

Actualment era la veu més antiga que seguia vigent a Lambda, i al mateix temps, una de les ments més avantguardistes.

Per tot el que ens ha aportat a Lambda i a l’activisme LGTBI, volem transmetre als mitjans de comunicació i a la societat en general, el nostre més profund orgull del que representa la figura de Fernando Lumbreras per a nosaltres. Volem honrar la seua memòria i que cap altre fet relacionat amb el seu assassinat desvirtue el més mínim la seua vàlua,  el seu coratge i la gran figura que és i serà dins de l’activisme LGTBI.

Share This