Amb motiu del Dia Europeo de les Víctimes dels Delictes d’Odi que es commemora hui, 22 de juliol, la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) alerta sobre la falta d’empoderament que pateixen les persones trans per a denunciar o fins i tot identificar els delictes d’odi de què són víctimes com a conseqüència del fort estigma i de la negació constant de la seua realitat a la que són sotmeses.

En aquest sentit, la presidenta de FELGTB, Uge Sangil, explica que “es tracta de persones tan acostumades a la violència que, per un costat, han arribat a normalitzar-la i, per altre, tenen por de ser qüestionades o no tractades correctament a l’hora de denunciar per la qual cosa, malgrat patir una elevada tasa de violència, no acudeixen a les forces i cosos de seguretat​”.

En aquest mateix sentit, FELGTB denuncià recentment que, segons una enquesta realitzada a una mostra de persones trans, més del 40% havia patit amenaces o maltracte psicològic en 2018. Malgrat això, dels 971 delictes d’odi que FELGTB identificà eixe mateix any a través del seu informe anual com casos registrats a través de centres policials i organismes públics o entitats LGTBI, només el 16% s’havia comés contra persones trans.

Tantmateix, FELGTB assenyala que quant més s’amplia la mostra dels seus estudis, més s’incrementa el percentatge de persones trans que ha patit incidents d’odi. En l’informe anual sobre delictes d’odi per LGTBIfòbia relatiu a 2017, varen ser 21 els casos comesos contra persones trans del total de 332 analitzats, un 6%. Malgrat això, en el mateix informe però en relació amb les dades de 2018, dels 971 casos de violència per LGTBIfòbia registrats, 155 varen ser contra persones trans, un 16%.

Així, Sangil explica que “la negació de la seua identitat és una agressió constant a la que aquestes persones han de fer front pràcticament a diari i que les fa més vulnerables davant de qualsevol altra discriminació, sobretot en el cas de qui no poden canviar la seua identitat a nivell registral perquè aparega reflectida en la seua documentació oficial. Açò les exposa a una situació d’extrema vulnerabilitat ja que no disposen de cap recolzament legal per acreditar la seua realitat, i tampoc ajuda la proliferació del discurs d’odi contra les persones trans en l’esfera pública que estem experimentant en els últims mesos”.

“Per això, és urgent i imprescindible que tinguem una llei estatal que garantisca tant el seu dret d’autodeterminació, com la formació de les forces i cosos de seguretat en materia d’identitats trans”, reclama la presidenta. I és que, tal i com assegura, “la negació de les identitats trans pot incrementar la incidència dels delictes d’odi contra aquesta part del col·lectiu”.

En aquest sentit, afegeix que “només el reconeixement jurídico del dret d’autodeterminació permetrà a les persones trans lluitar contra el fort estigma a què són sotmeses i tindre garantida una correcta atenció a l’hora de denunciar, d’accedir al sistema sanitari, al mercat laboral, etc”.

“Per a açò, necessitem deixar de legislar per parceles o a través de sentències judiciales i comptar amb una legislació estatal que done resposta a les necessitats actuals de les persones trans i sobrepasse marcs normatius anteriors, com la 3/2007, que malgrat ser pionera en el seu moment, ha quedat obsoleta en relació a les últimes resolucions de l’OMS, del Parlament Europeo i en comparació amb les legislacions d’altres països”, asevera.

Delictes d’odi contra el col·lectiu LGTB+

“Encara que les persones trans són les més vulnerables del col·lectiu, la resta de persones LGTBI també són víctimes de violències LGTBIfòbicas i la infradenuncia també es produeix entre dones L i B, persones LGTBI sense llar, menors, majors, homes cis usuaris de zones cruising o migrants no regularitzats”, explica la vocal de delictes d’odi de FELGTB, Arantxa Miranda.

En aquest sentit, explica que la particularitat dels delictes d’odi contra el col·lectiu LGTBI és que en el 40% dels casos, segons l’últim informe de delictes d’odi de FELGTB publicat en 2019, són comesos per persones de l’entorn proper (26%) i inclús per familiars (14%).

Així, assegura que, amb freqüència, el col·lectiu LGTBI rep la discriminació i la violència del seu propi grup suposadament de suport o confiança, la qual cosa dificulta l’eixida de l’armari per tal d’evitar que l’exposició a la violència continúe. Açò pot tindre greus conseqüències com la disminució de l’accés a recursos bàsics, com els sanitaris, i inclús als mecanismes de denuncia.

“La visibilitat és imprescindible ja que és una de les ferramentes més importants que el col·lectiu deu tindre per a denunciar els fets que atempten contra la seua dignitat. Els delictes d’odi posen en risc la seguretat i la convivència de tota la ciutadania. Un exemple va ser la masacre motivada per l’odi que va tindre lloc en Oslo i Utoya on 77 adolescents van perdre la vida”, explica Miranda.

Per altra part, l’últim informe de FELGTB també evidencià que el 7% dels incidents discriminatoris va ocòrrer en els espais educatius i que el 6% de les víctimes de delictes d’odi per LGTBIfòbia eren menors de 18 anys.  Així, la vocal recorda que “la LGTBIfòbia encara és una de les principals causes d’assetjament escolar, cosa que fa imprescindible blindar i transversalitzar l’educació en diversitat afectivo-sexual, familiar i de gènere per a protegir-la de vets parentals i de qualsevol altre tipus de mesures que atempten contra els drets de l’alumnat”.

Agressions, assetjament, insults, abusos sexuals, danys a la propietat, denegació de serveis o atenció mèdica i assetjament laboral composen els quasi mil casos de delictes d’odi cometidos contra la població LGTBI durant l’últim any del que tenim xifres (2018). La majoria de les dades recollides corresponen a agressions verbals (31%), a assetjament o intimidació (27%) i a agressions físiques (17%).

“Les persones LGTBI necessitem una legislació urgent que ens protegisca contra aquestes violències i contra la vulneració continua dels nostres drets. Cal recordar que els estats de dret deuen legislar per a donar suport a la part de la població més vulnerable i més exposada a les discriminacions”, conclou la presidenta de FELGTB, Uge Sangil.

Share This