Hui es compleixen 5 anys de l’aprovació Reial decret Llei 2012/20, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seues prestacions, que va suposar la retirada de 870.000 targetes sanitàries

Des de Lambda volem compartir-vos l’informe que els companys i companyes de REDER han el·laborat. Des de 2014,ha documentat 3.340 casos d’exclusió entre els quals destaquen 146 casos d’exclusió d’embarassades, 243 de menors i 26 de sol·licitants d’asil.

Segons informen, el Reial decret Llei 16/2012 va suposar l’exclusió del Sistema Nacional de Salut (SNS) de centenars de milers de persones i hui compleix 5 anys. Al llarg d’aquest lustre, en resposta a la repetida denúncia de diversos organismes internacionals i europeus sobre la greu vulneració de drets derivada d’aquesta mesura, el govern ha difós una sèrie de missatges fal·laços que la Red de denuncia y resistencia al RDL 16/2012 (REDER) desmunten hui, a través de la presentació de l’informe “Cinc mites per a cinc anys d’exclusió sanitària”.

  • “Una reforma inevitable per a salvar la Sanitat”

El Sistema Nacional de Salut Español (SNS) es caracteritzava fins a 2012 per atorgar una cobertura molt àmplia amb una despesa relativament continguda respecte d’altres països del nostre entorn. No obstant açò, el Govern va al·legar que el sistema es trobava a la vora del col·lapse i amb aquest únic argument, sense aportar memòria econòmica alguna que justificara les mesures adoptades, va imposar a l’abril d’aqueix any una reforma radical. Cinc anys després, no s’ha realitzat per part de l’Executiu cap informe d’impacte que permeta valorar l’efecte que el RDL 16/2012 ha tingut sobre la salut individual i col·lectiva.

  • “A Espanya ningú es queda sense assistència sanitària”

Des de gener de 2014 fins a març de 2017, les organitzacions integrants de REDER han arreplegat 3.340 casos de persones excloses del SNS –de les quals, 1.840 eren persones en situació administrativa irregular-. Aquesta xifra constitueix una mostra que constata l’existència d’una greu situació amb una dimensió real molt major. De fet, ni tan sols s’han respectat els casos de les persones que han d’acudir a urgències per a ser ateses, ni els dels qui sí tenen dret a rebre assistència sanitària (dones embarassades, menors, víctimes de tracta i persones sol·licitants d’asil). 146 casos documentats de dones embarassades, 243 de menors, 26 de persones sol·licitants d’asil i 341 casos de denegació o de facturació indeguda de l’atenció en urgències així ho demostren.

  • “La Sanitat és avui més universal que mai”

Segons la versió del Govern, el RDL 16/2012 va atorgar l’accés al SNS a les persones aturades de llarga durada que havien esgotat la seua prestació per desocupació, però aquestes persones ja havien sigut incloses en el Sistema per la Llei General de Salut Pública de 2011. Per contra, el RDL va deixar fora del sistema a centenars de milers de persones, com el propi Executiu va certificar referint-se a les 873.000 targetes sanitàries retirades a partir de l’entrada en vigor de la normativa.

  • “Donar targeta sanitària a les persones en situació irregular fomenta el turisme sanitari”

El perfil de la persona que realitza turisme sanitari és el d’algú amb recursos i ciutadania europea que ve a Espanya amb la fi exclusiva de rebre tractament mèdic especialitzat. Abans del reial decret existien mecanismes per a facturar aquesta atenció sense que suposara una càrrega per a l’Estat. Per contra, les persones migrants en situació administrativa irregular són, en general, joves i amb bon estat de salut que vénen a Espanya a viure i a treballar. L’ús que realitzen del sistema sanitari és sensiblement inferior al d’una persona nacional. És més, només el 3% dels qui migren a Europa ho fan per problemes de salut.

  • “Amb les noves normatives autonòmiques ja no hi ha exclusió sanitària”

Aquestes disposicions han tingut un impacte positiu a l’hora de mitigar els greus efectes del RDL, “però el problema dista molt d’estar resolt”, denuncien en el seu informe des de REDER. Des de l’aprovació d’aquestes mesures, la xarxa ha documentat 687 casos de persones excloses a causa que:
– Les pròpies normatives contenen barreres administratives de difícil compliment en alguns casos.
– Les mesures no han vingut acompanyades de campanyes informatives dirigides tant al personal dels centres sanitaris com a les pròpies persones afectades.
L’abast d’aquestes normatives està limitat per les pròpies competències de les comunitats autònomes que les incapaciten per a revertir el canvi de model.

REDER considera que el canvi legislatiu és imprescindible i no pot posposar-se més. Per tant, i tenint en compte que actualment la majoria parlamentària està integrada per partits polítics que han manifestat de forma reiterada el seu compromís amb un sistema sanitari públic i universal, des de REDER exigim als diferents grups parlamentaris l’adopció de mesures legislatives que asseguren la fi d’aquesta situació.