Amb drets, sense fronteres, dones lliures i diverses
Hui, 28 de juny de 2020, les dones lesbianes, les dones trans, les dones bisexuals i totes aquelles que no complim amb la cis-heteronorma, ocupem el nostre espai i fem un pas al front en la lluita pels drets del col·lectiu LGTBI +.
Companyes i companys, encara que aquest orgull ens ha tocat quedar-nos a casa, hui venim a alçar la veu més que mai. I a unir-nos a l’onada del feminisme internacional i interseccional, per impulsar el canvi de la nostra societat des de la sororitat, i en una lluita conjunta per aconseguir la igualtat real al costat de la resta de totes les dones, de totes les nostres germanes. Sense deixar a cap dona enrere. A cap.
Som dones Lesbianes, Trans, Bisexuals, Asexuals, Intersexuals … però també som dones amb diversitat funcional, migrades, grosses, som VIH +, discapacitades, racialitzades, majors, pobres…
Reivindiquem el nostre dret a ser qui som, a visibilitzar-nos lliurement, a decidir què fer amb els nostres cossos i a triar les nostres relacions afectivo-sexuals.
També exigim el nostre dret a decidir si volem o no ser mares, i la integració de totes les diversitats familiars en les polítiques públiques. El nostre dret a un treball que ens permeta accedir a projectes vitals dignes. A rebre una atenció sanitària que tinga en compte la diversitat sexual i de gènere.
Seguim reclamant un sistema coeducatiu que integre més i millor la diversitat sexual, de gènere i familiar en totes les etapes educatives, que no consenta ingerències en la tasca del professorat. I la regularització JA de totes les persones sense papers que habitem a l’Estat espanyol.
Les dones trans reivindiquem el dret de tot el col·lectiu trans perquè es reconega el nostre nom i identitat de gènere com se li reconeix a la resta de persones. No més informes mèdics ni psicològics, ja n’hi ha prou de tractar-nos com a persones malaltes.
Les dones trans som dones, i reivindiquem l’espai que ens correspon per dret propi. Ens sentim defraudades davant el posicionament de certs corrents dins del feminisme i de partits polítics que volen retornar-nos als marges de la societat, excloent, invisibilitzant-nos, negant la nostra identitat i criminalitzant-nos.
És una qüestió de drets, i ens hi va la vida en això!
Hui, les dones ens posem a primera fila de tot el col·lectiu LGTBI +, de les persones no binàries i dels homes que estem en els marges; com al seu dia ho van fer les dones trans racialitzades, migrades i treballadores sexuals en les revoltes de Stonewall.
Perquè la nostra orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, classe, corporalitat, origen, capacitats, color de pell, ètnia, llengua, cultura, religió, estat serològic, accent o edat, acrecenta encara més el masclisme, el sexisme i la misogínia que patim diàriament; en una societat que ens discrimina, oprimeix i violenta i que denunciem: patriarcal, cisexista i heterosexista, al mateix temps que capitalista, racista i colonialista.
La crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19, ha agreujat sens dubte alguns problemes prèviament ja existents i evidenciat situacions discriminatòries que, si abans del confinament ja eren molt preocupants, ara són absolutament intolerables per a la població LGTBI +.
Aquesta crisi ha posat de manifest que la violència intragènere és una realitat a abordar amb urgència; que les persones LGTBI + més joves han conviscut amb famílies que no respecten la seua identitat de gènere o la seua orientació sexual i estan patint violències terribles; que les persones migrants sense papers son excloses continuament del sistema, més encara si són sol·licitants d’asil.
Aquesta nova crisi torna a reclamar la necessitat de posar TOTES les vides al centre del sistema… és evident que les dones trans treballadores del sexe ni tan sols formen part de l’imaginari col·lectiu, que a diferència de les parelles formades per homes i dones, a les parelles de dues dones se’ns exigeix casar-nos per a fer efectiva la filiació de les nostres criatures; que a les persones amb VIH se’ns ha re-estigmatitzat un cop més; que les persones LGTB+ majors segueixen exposades a la discriminació i a l’estigma … i moltes altres realitats viscudes plenes de dolor i sofriment.
Dolor i sofriment que hui, 28 de juny, convertim en resiliència, esperança, agermanament i sororitat. Hui alcem juntes la veu, amb orgull, mentre continuem exigint una llei integral per a les persones trans i d’igualtat social i no discriminació de les persones LGTB+ d’àmbit estatal, que ens protegisca enfront de la invisibilitat, la intolerància i els actes d’odi que lamentablement encara patim.
L’avanç de l’extrema dreta i la seua entrada a les nostres institucions és sens dubte un perill real per als valors, llibertats i drets fonamentals… i també per als valors de la diversitat sexual, de gènere i familiar. Els avanços conquerits pel nostre col·lectiu han estat fonamentals per aprofundir la democràcia de la nostra societat i, per això, des de Lambda, amb absolut orgull antifeixista, volem deixar molt clar que no farem ni un pas enrere en la defensa dels nostres drets i llibertats aconseguides.
En l’any de les dones lesbianes, trans i bisexuals, ens reivindiquem amb drets, sense fronteres, dones lliures i diverses, i apel·lem al feminisme i la sororitat per aconseguir la conquesta de l’anhelada igualtat real, no només per a nosaltres com a dones, sinó per a tota la societat. Una igualtat real que ens permeta avançar cap a un model social més just, inclusiu, democràtic i plural.
Aquest any, confinades però no callades, el nostre orgull és més necessari que mai. I amb el mateix esperit de la revolta de Stonewall, tornem a confirmar que “els drets es conquisten, es gaudeixen i es defensen”. Aquesta és la nostra lluita, que renovem amb la força de tota una ciutadania que somia per avançar cap a la societat de la igualtat real de l’Arc Iris.
Amb drets, sense fronteres, dones lliures i diverses!!
