A Tunísia, les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe estan tipificades com a delicte i poden ser castigades fins a amb tres anys de presó i multa. També els actes “ofensius contra la moral pública”, un argument que s’usa, per exemple, contra les persones transgènere. En ocasions, per a “demostrar” l’homosexualitat, es duen a terme exàmens anals forçosos. Aquest tipus de lleis que criminalitzen les relacions entre persones LGBTI (lesbianes, gais, transsexuals, transgènere i intersexuals) estan presents encara en 73 Estats, mentre que els territoris o països que les castiguen amb la pena de mort ascendeixen fins a un total de 13, com Aràbia Saudita, Iran o Sudan, entre uns altres, segons dades de ILGA (Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex). Des de Lambda us deixem una de les campanyes de recollida de signatures que Amnistia Internacional està impulsant per dirigir-les al govern tunesià:
“Un any més, eixim al carrer per a reivindicar els drets humans i les llibertats que se’ls neguen a les persones LGBTI, així com l’espai públic del que sovint li les exclou“, assegura Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya. “Fa deu anys eren 92 els Estats on es castigava a les persones per la seua opció sexual. S’han donat passos, per a acabar amb aqueixa discriminació i, per exemple, ja són 22 els països que han aprovat el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara que encara queda molt per fer”, afig.
Un dels col·lectius que major discriminació pateix és el de les persones transgènere, no solament per les dificultats que afronten perquè es reconega legalment el seu gènere sentit, sinó també per la violència a la qual s’enfronten. Segons l’Observatori de persones Trans Assassinades, entre l’un de gener de 2008 i el 30 d’abril d’enguany un total de 2.115 persones trans van ser assassinades a tot el món, més d’1.600 d’elles a Amèrica del Sud i Central. A més, encara són 54 els països i territoris que exigeixen un diagnòstic psiquiàtric per al canvi legal de gènere, i 29 els que requereixen esterilització i/o cirurgia per al canvi legal de gènere.
Marxes prohibides
En molts països, la Marxa de l’Orgull ha sigut prohibida, al·legant el risc que suposa aquesta celebració. Països com Turquia, on el passat 19 de juny les autoritats van prohibir a Istanbul la celebració de la marxa Trans, restringint així de manera desproporcionada la llibertat d’expressió i de reunió pacífica. Malgrat açò, algunes persones es van concentrar als voltants de la seu de l’organització convocant i van ser dispersats violentament per la policia. Onze persones van ser detingudes i posteriorment alliberades.
No és la primera vegada que el govern d’Istanbul amenaça les llibertats i drets d’aquest col·lectiu. Durant la marxa de l’any passat, la policia va impedir la celebració de la marxa anual de l’Orgull a Istanbul dispersant a manifestants pacífics amb canons d’aigua i gas lacrimogen.
A Espanya, la Marxa que aquest dissabte 2 de juliol recorre els carrers de Madrid porta per lema “Lleis per la igualtat real JA!” i “2016 Any de la Visibilitat Bisexual en la Diversitat”, i té per objectiu reivindicar les mesures legislatives necessàries per a la igualtat del col·lectiu LGTBI. Encara que la situació a Espanya és menys preocupant que en altres països en contenir en les seues lleis garanties que reconeixen i protegeixen els drets d’aquestes persones, existeixen altres reptes i problemes com la discriminació durant el període escolar i la realitat de les persones trans. Segons dades de l’Agència Europea dels Drets Fonamentals, 7 de cada 10 persones LGBTI oculten la seua orientació sexual i/o la seua identitat de gènere durant l’etapa escolar. Amnistia Internacional considera que l’educació en drets humans és fonamental per a abordar les causes profundes de la discriminació i els abusos als quals s’enfronten, i en aquest sentit urgeix reincorporar al currículum acadèmic obligatori continguts relacionats amb diversitat afectiu sexual.
L’organització també demana que es prenguen mesurades com abolir les restriccions d’edat i qualsevol altre tipus de requisit psiquiàtric o quirúrgic per als procediments de reconeixement legal de gènere. “És imprescindible que es tinga en compte l’opinió lliurement expressada del menor, d’acord amb l’evolució de les seues capacitats perquè el canvi de gènere siga accessible per a ells”, assegura Carlos Sanguino, responsable de diversitat afectiu-sexual en Amnistia Internacional.
“No sóc un monstre”: exàmens anals forçosos a Tunísia
Al setembre de 2015, un estudiant de 22 anys tunesià anomenat Marwan va ser sentenciat a un any de presó per mantenir relacions amb un altre home. Va ser sotmès a un examen anal forçós que va ser utilitzat com a prova de la seua homosexualitat. Gràcies a un suport internacional sense precedents, Marwan finalment va eixir de la presó després de dos mesos i el pagament d’una multa.
Desgraciadament, aquest jove és solament un exemple de la discriminació i violència constant que viuen les persones LGBTI a Tunísia, on l’article 230 del seu Codi Penal penalitza les relacions homosexuals consentides entre adults. També inclou articles que penalitzen actes i expressions que són “ofensives o menyscaben la moral pública i la decència” i que són utilitzades per a perseguir a aquestes persones. Els homes acusats de tenir relacions sexuals homosexuals consentides solen ser sotmesos a un examen anal per metges. No hi ha base científica per a aquest tipus d’exàmens i Amnistia Internacional considera que els exàmens anals forçosos són una forma de tortura i altres maltractaments. “Sóc un monstre sobre la terra, el lloc de la qual està en l’infern. Si eres gai solament tens dues opcions: renunciar a la teua personalitat o viure sabent que la llei et tractarà com a un criminal a cada moment”. Com a conseqüència d’aquestes lleis, les persones LGBTI com Shamir, aquest tunisià de 20 anys, pateixen diàriament rebuig, discriminació, agressions i violència per la societat i les seues pròpies famílies.
Des de Lambda i Amnistia Internacional t’animem a participar i actuar en la defensa dels drets LGTB.
