Fa una setmana ens assabentàvem amb gran pesar que havíem d’acomiadar-nos una vegada més d’una altra persona víctima de la LGTBIfobia. Vivia a Llíria i tenia 18 anys.
Sabem que qüestionava la seua identitat de gènere i que la seua afició era imitar a les seues artistes favorites, que compartia amb altres persones aquesta afició pujant vídeos a les seues xarxes socials i que per aquests motius li van ridiculitzar, li van humiliar i li van agredir.
Els qui van ser testimoni d’això no van denunciar.
Quan parlem amb persones trans veteranes, és una experiència comuna en moltes d’elles durant la seua infància i adolescència haver hagut de fugir de les pedrades dels seus parells pel simple fet de ser diferents. Hui aqueixes pedrades envaeixen a través de les xarxes socials els moments de pau, els espais segurs i els pensaments corrents.
Hem avançat molt però encara queda molta lluita per davant quan el 50% de persones trans reconeixen haver tantejat la idea del suïcidi, en la majoria d’ocasions a causa de la violència i al rebuig social al qual es veuen sotmeses. Davant aquesta xifra cal plantejar-se si estem parlant de suïcidis o si és l’hostilitat i la mà d’aquelles persones que perpetuen la idea de la diversitat com una cosa torta i fora de regla, els qui espenten a qui és diferent del precipici.
Des de Lambda donem tot el nostre suport a la família i a totes les persones que estan patint per tindre la valentia de mostrar-se davant el món tal com són. Seguim i continuarem lluitant pel reconeixement dels nostres drets i l’aprovació d’una llei integral LGTBI estatal i vetlarem per la seua aplicació, perquè els qui ens odien, ens agredeixen i ens maten no puguen fer-ho mai més i no hàgem de tornar a dir adéu abans d’hora.
