Per a les persones intersex, comptar amb referents és essencial per a visibilitzar i empoderar a una comunitat històricament invisibilitzada. La presència de persones públiques intersex en espais visibles exerceix un paper fonamental en l’educació del públic per a aconseguir una societat més inclusiva, derrocant prejuís i educand al públic entorn de la diversitat i la dignitat humana.
Aquests referents no sols funcionen com a models a seguir, sinó que ajuden a canviar les narratives dominants i a educar a la societat sobre el que significa ser intersex i trenquen amb els mites dominants. Veure figures intersex en posicions de lideratge i activisme és una font d’inspiració que reforça el dret a viure una vida plena i autèntica. També ajuda a reduir l’aïllament emocional i social que moltes persones intersex poden sentir, creant una comunitat de suport i solidaritat.
Persones intersex referents
Per a les persones intersex, comptar amb figures visibles és una font d’inspiració i esperança, mostrant que poden viure una vida plena i autèntica, superant la discriminació i els obstacles que enfronten. El 8 de novembre és una data clau perquè reivindica el llegat d’Herculine Barbin, una persona intersex del segle XIX la història i l’experiència del qual van visibilitzar la seua lluita per la identitat i la dignitat. Eixe dia es va establir com el Dia de la Solidaritat Intersex.
Coneguda també com a Alexina, és un clar testimoniatge intersex. La seua vida va ser marcada per una transició forçada en ser reidentificada legalment com a home, la qual cosa va tindre un impacte devastador en la seua vida. La seua història, publicada per Michel Foucault, és un testimoniatge de les lluites que les persones intersex han enfrontat al llarg de la història.
Al nostre territori tenim el cas de Florencio Pla (1917-2004), que en 1949, quan va ingressar en la guerrilla, va codificar la seua expressio de gènere i va començar a presentar-se com a home. Lluny del seu lloc d’orígen, va canviar el nom de Teresa pel de Florencio i el sobrenom de la Pastora pel de Durruti. Els maquis el van acceptar i el van ajudar a convertir-se, d’aquesta manera, en qui realment era.
A més, altres figures destacades són:
- Crystal Hendricks: Activista i presidenta del Comité Intersex d’ILGA World, lidera iniciatives globals contra les intervencions mèdiques no consentides en menors intersex. El seu activisme s’enfoca a promoure l’autonomia corporal i el respecte als drets intersex, lluitant contra la discriminació i les violacions als drets humans.
- Mireia Lilith Martí: Jurista i activista intersex, que lluita contra la invisibilització i patologització dels cossos intersex, defenent l’autonomia corporal i l’eliminació de cirurgies no consentides. Descriu aquesta lluita com “donar-se cabotades contra un mur”, un reflex de la dificultat i constància en la defensa dels seus drets per a aconseguir un canvi.
La Intersexualitat en l’esport: és justa la regulació actual?
L’esport d’elit celebra diferències físiques com l’altura o capacitat pulmonar, però les diferències intersexuals solen veure’s d’una altra forma. Organismes com la IAAF han establit normatives que exigeixen a atletes amb nivells naturals de testosterona alts que els reduïsquen per a competir en categories femenines. Encara que la IAAF argumenta que això assegura una “competència justa”, molts defensors i defensores de drets humans veuen aquestes mesures com a discriminatòries i una violació de l’autonomia corporal.
Aquesta regulació ha afectat atletes com Caster Semenya, Francine Niyonsaba i Margaret Wambui, els qui han lluitat contra aquestes restriccions.
- Caster Semenya, campiona olímpica, ha portat el seu cas als tribunals, afirmant que reduir la seua testosterona atempta contra el seu dret a competir de manera natural. Ha sigut dues vegades campiona olímpica i tres vegades campiona mundial en els 800 metres, però ha enfrontat una constant batalla legal. En la seua opinió, sotmetre’s a tractaments per a reduir la seua testosterona viola el seu dret a competir lliurement i de manera natural.
- Francine Niyonsaba, una altra atleta d’elit, denúncia que aquestes normes no respecten la seua identitat ni el seu amor per l’esport. Medallista olímpica en els 800 metres, ha expressat que no va triar nàixer amb la seua condició intersex i que les normes no respecten la seua identitat ni la seua passió per l’esport. Ella també ha hagut de canviar de disciplina a causa de les restriccions.
- Margaret Wambui, medallista de bronze en els Jocs Olímpics de Riu 2016, ha compartit la seua frustració per com aquestes regles han afectat les seues carreres. Suggereix la creació d’una tercera categoria per als qui tenen nivells elevats de testosterona.
Aquest debat reflecteix la necessitat de solucions més inclusives en l’esport que respecten els drets de les persones intersex, sense imposar-los tractaments invasius. Aquestes normes han sigut qüestionades per organismes com l’ONU, considerant-les potencialment violadores dels drets humans, en imposar tractaments mèdics innecessaris i afectar la privacitat de les atletes.
Abans d’elles, Jordi Torremadé (1923-1990) va batre récords d’Espanya d’atletisme femeni i va tindre el millor registre europeu entre 1940 i 1942. Des que va nàixer, va ser educat com una xiqueta i va viure segons el génere assignat fins als 19 anys d’edat, moment en el qual va començar a viure segons la seua identitat de gènere sentida i va realitzar-se una reassignació genital. Les seues marques com a atleta van ser eliminades dels registres oficials.
Aquest Dia de la Solidaritat Intersex ens recorda la importància de reconéixer i donar suport als drets de les persones intersex a tot el món. Per això hui unim forces per a reivindicar la igualtat i la dignitat de les persones intersex des de les entitats LGTBI+.
