Entre les víctimes de l’holocaust, hi ha històries que han romàs en l’oblit durant dècades: les de les dones lesbianes i els homes gais que patiren una persecució brutal per la seua orientació sexual i identitat. Durant el règim nazi, no existia cap llei que prohibira oficialment les relacions sexuals entre dones. Tot i això, des de 1933, el règim es va encarregar de destruir les comunitats lesbianes i les seues xarxes de suport.
Les lesbianes no foren perseguides de manera sistemàtica com els homes gais, però moltes van ser empresonades en camps de concentració com a “asocials”. Prisoneres polítiques, lesbianes, treballadores sexuals i feministes eren marcades amb el tristament cèlebre triangle negre invertit. En resum, totes aquelles que s’atrevien a desafiar el model de “reproductores de la raça pura” imposat pels nazis eren considerades sospitoses i culpables simplement per existir.
Totes les dones, la seua sexualitat i la independència de les dones eren considerades perilloses. Qualsevol marit podia denunciar a la seua dona per lesbiana, per prostituta, per no complir amb els seus deures de bona alemanya. Qualsevol dona no casada, qualsevol que no tinguera fills, qualsevol que fora promíscua o ho semblara, no era només sospitosa, sinó culpable. La invisibilització de les lesbianes per part del règim es basava en el masclisme estructural: es negava la possibilitat que les dones tingueren desitjos propis fora del control masculí. Ser lesbiana era vist com un “agravant” dins d’una societat que ja castigava la independència de les dones. A pesar d’aquesta repressió, moltes van trobar maneres de resistir.
Les lesbianes de Berlín fundaren associacions i clubs socials com els Violetta, Monbijou o Eldorado, on celebraven reunions informals per a impulsar xarxes i connexions entre elles. Les llistes d’associacions van servir perquè la Gestapo poguera detindre a totes les persones homosexuals. Els llocs de reunió s’anunciaven en una nova premsa per a lesbianes que va sorgir en la dècada de 1920, la qual cosa va contribuir al creixement de les xarxes de lesbianes.Entre aquestes publicacions estaven Frauenliebe (Amor de dones) i Die Freundin (La nòvia). A les ciutats més grans, el públic podia comprar aquestes publicacions en els punts de venda de diaris i també per correu.
El triangle rosa: l’horror dels homes gais
D’altra banda, els homes gais foren objecte d’una persecució ferotge. Amb la modificació del paràgraf 175 del Codi Penal alemany en 1935, una ampla varietat de conductes sexuals entre homes foren criminalitzades. Es calcula que entre 5.000 i 15.000 homes gais van ser empresonats en camps de concentració, marcats amb triangles roses, sovint més grans perquè foren blancs més visibles en les execucions a distància. Els triangles roses es convertiren en sinònim de sofriment extrem, ja que aquests presos ocupaven el nivell més baix en l’escala de la jerarquia dels camps, sent víctimes de constants abusos físics i sexuals.
Els testimonis de Josef Kohout, Pierre Seel i Rudolf Brazda, tres supervivents que van relatar les atrocitats que patiren, ens recorden la magnitud d’aquest horror. Kohout, per exemple, va escriure el llibre El hombre con el triángulo rosa, on va narrar les condicions inhumanes i els abusos als quals eren sotmesos els presos gais, que ocupaven l’escalafó més baix dins de la jerarquia dels camps de concentració.
A vegades, als presoners amb triangles roses se’ls assignaven els treballs més esgotadors i exigents del sistema de treball dels camps. Amb freqüència eren objecte d’abús físic i sexual per part dels guàrdies i d’altres presos. En alguns casos els colpejaven i humiliaven en públic, i a vegades els separaven de la resta de presoners per a previndre la “propagació de l’homosexualitat” a altres presoners i guàrdies. Fins i tot, els jutges i els oficials dels camps de les SS podien ordenar la castració d’un presoner homosexual sense el seu consentiment.
Un llegat de resistència
Aquestes històries de repressió i resistència, silenciades massa temps, no han de caure en l’oblit per a honrar la memòria de totes aquelles persones que van patir i van lluitar contra un sistema que volia esborrar-les. Per això, cada 27 de gener commemorem el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, una data per a honorar els milions de persones assassinades pel règim nazi.
