Hui, 14 de juliol de 2020, les persones no binàries, que no encaixem dins del binarisme i no complim amb la cisnormativitat, ens visibilitzem i donem un pas endavant en la lluita pels nostres drets.
No som homes ni dones amb una expressió de gènere fora del que es considera normatiu, la nostra vivència de gènere és tan real com qualsevol altra. No li devem res a ningú i és la nostra decisió si fer cap tipus de transició o no fer-la, de voler ser andrògines, femenines o masculines. No estem ací per a complir els estereotips ni expectatives socials, sinó per a viure les nostres vides desenvolupant lliurement la nostra identitat.
També, exigim el nostre dret a ser reconegudes per la llei, la societat i les institucions públiques. El dret de tot el col·lectiu trans a que se’ns reconega el nostre nom, pronom i identitat de gènere com se’ls reconeix a la resta de persones. A no tindre que fingir ser homes o dones per a poder tindre accés a recursos sanitaris i legals reconeguts a les persones trans, ja limitats de per sí. A que no ser binàrie estiga reconegut al mateix nivell que ser home o dona.
Hui, les persones no binàries ens posem a primera fila de tot el col·lectiu trans i de les persones LGTB+ que estem als marges. Perquè les nostres interseccions (orientació afecitvo-sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, classe, corporalitat, orige, capacitat, color de pell, ètnia, llengua, cultura, religió, estat serològic, accent, edad, etc.) poden acreixentar encara més la discriminació, el sexisme, i la violència que patim a diari, en una societat que ens discrimina, ens oprimeix i ens violenta i que denunciem patriarcal, cisexita, monosexista, i heterosexita, a la par que capitalista, capacitista i racista.
La crisi sanitària, econòmica i social de la Covid.19 ha agravat alguns problemes prèviament existents i evidenciant situacions discriminatòries que, si abans del confinament ja eren molt preocupants, ara són absolutament intolerables per a la població LGTB+, especialment per a les persones trans. Aquesta nova crisi torna a clamar la necessitat de posar totes les vides al centre del sistema…. Les persones no binàries ni tan sols formem part de l’imaginari col·lectiu, que a diferència de dones i homes, a nosaltres ni se’ns té en compte ni se’ns espera.
Estem ací per a visibilitzar-nos, per a reivindicar, per a demostrar que el gènere no és estàtic ni inamovible i que no pot imposar-se. Exigim el dret a l’autodeterminació de gènere, el dret a ser.
Hui, 14 de juliol, amb molt d’orgull, molta lluita i molta esperança, alcem juntes la veu i exigim l’aprovació de les lleis a nivell estatal que garantisquen els nostres drets com a persones trans (binàries i no binàries) i que ens protegisquen davant la invisivilitat, la intolerància i els actes d’odi que patim.
Les persones no binàries existim i resistim, la nostra identitat és vàlida i mereixem dignitat i respecte!!