Hui 7 de juliol de 2018, eixim al carrer centenars de milers de persones reivindicant l’Orgull de ser trans, l’Orgull de ser bisexuals, de ser lesbianes, gais, l’Orgull de ser intersexuals. Hui més que mai, en aquest 2018 que dediquem a l’Alliberament Trans, és el dia de l’Orgull de les identitats diverses, el dia en què reivindiquem el nostre dret a ser, a expressar-nos com volem i el nostre dret a estimar.
En el 40 aniversari de la primera manifestació de l’Orgull LGTBI a la ciutat de Madrid i a moltes altres ciutats de l’Estat hui seguim com abans, exigint l’alliberament trans i l’autodeterminació del gènere, i lluitant per acabar amb el sistema cisheteropatriarcal i amb qualsevol manifestació del masclisme.
Les persones trans exigim una despatologització completa així com el canvi en l’esborrany del CIE-11 pel que fa a la classificació de la transsexualitat com “Incongruència de gènere” per un més adequat com a “Diversitat sexual” o un altre que reflecteixi realment la diversitat d’identitats de gènere. Cal que l’Organització Mundial de la Salut tinga en compte la realitat de les menors, els menors i els menors, així com que se’ls permeta rebre un tractament abans dels 16 anys i que es garantisca la seua especial protecció.
Malgrat els avançaments aconseguits en aquests 40 anys, que són moltíssims, la igualtat legal i la igualtat real no han arribat de la mà. Les persones LGTBI majors segueixen sent invisibles per a una gran majoria de la societat. L’adolescència LGTBI està al capdavant en assetjament escolar, la discriminació LGTBIfóbica i els missatges d’odi cap al nostre col·lectiu són persistents davant d’una por i un ocultament de les agressions que no propicia la denúncia. Les dones lesbianes i bisexuals seguim invisibilitzades, especialment en el món rural. El VIH està sent destacadament agressiu en la població d’homes cisexuales que tenen relacions sexuals amb altres homes i en dones trans treballadores sexuals. Les identitats bisexuals segueixen estant qüestionades per un sistema patriarcal que reforça el monosexisme. L’àmbit laboral encara resulta especialment cruent per al col·lectiu LGTBI i per al col·lectiu Trans especialment.
Referent a això, és fonamental formar funcionariat, als agents socials i l’empresariat en diversitat afectiu-sexual, familiar i de gènere perquè s’acabe amb l’homofòbia, bifòbia, transfòbia i interfobia en l’àmbit laboral; hem de combatre especialment la transfòbia que patim les persones trans tant en l’accés a l’àmbit laboral com la que patim aquelles que realitzem la nostra transició en el lloc de treball. Una societat que es diu lliure i democràtica té la responsabilitat de corregir i denunciar aquestes situacions de manera pública, exigint als governs que actuen amb celeritat, que ens defensen de manera urgent i que protegisquen el nostre dret a la vida i la nostra dignitat, històricament ocultada , injuriada i denigrada.
La situació de vulnerabilitat en la qual es troben les persones LGTBI refugiades ha de ser atesa de manera prioritària i profunda per part d’Espanya i d’Europa. Exigim a aquest respecte que es concedisca asil a les persones migrants LGTBI que així ho acrediten i que es tinga especialment en compte a les persones trans i a totes aquelles que poden ser damnificades de devolucions en calent. També a aquelles que no veuen reconeguda la seua condició de refugiada i són retornades als seus països d’origen, d’on han fugit per la persecució de la qual eren víctimes.
“La llibertat mai és voluntàriament atorgada per l’opressor, ha de ser exigida per la persona que està sent oprimida” va afirmar Martín Luther King. I conscients d’això, els qui construïm el moviment LGTBI, units i unides en tota la seva transversalitat (persones migrants, discapacitades, racialitzades, menors, seropositives, majors, els que no responen als cànons de gènere …) ens manifestem hui en aquest acte polític del orgull LGTBI 2018 i exigim el següent decàleg de mesures urgents:
1. El reconeixement i la protecció de l’autodeterminació del gènere. Perquè només jo decidisc qui sóc. Per això mateix, el personal sanitari ha de referir-se a les persones trans conforme a la nostra identitat sentida, sent d’especial importància la formació específica del personal mèdic en matèria de diversitat sexe-genèrica i la modificació administrativa per al canvi de nom en la documentació sanitària.
2. La modificació de llei trans 3/2007, perquè incloga a menors d’edat, a persones migrants i perquè s’elimine la part de la mateixa en la qual es requereix que un professional de la medicina siga qui haja de reconèixer-nos i autoritzar-nos a ser qui som per mitjà d’informes mèdics patologitzants.
3. La urgent aprovació de la Llei Estatal d’Igualtat LGTBI sense més demores, sense més excuses i respectant l’esperit que li ha imprès el moviment LGTBI així com l’aprovació de les lleis autonòmiques actualment en tràmit parlamentari i l’aplicació en la seua totalitat de la legislació ja aprovada en les diferents comunitats autònomes.
4. L’aprovació en aquesta legislatura d’un Pacte d’Estat davant del VIH, l’estigma i la discriminació que afronte de manera seriosa i rigorosa la prevenció, la intervenció i la lluita contra la discriminació serofòbica i ho faça amb una perspectiva de gènere, incloent i diversa.
5. El desenvolupament de protocols educatius que incloguen la protecció de la diversitat sexual, familiar i de gènere.
6. L’eradicació de qualsevol impediment a dones lesbianes o bisexuals, així com a qualsevol persona amb capacitat de gestar, en l’accés a les tècniques de reproducció assistida.
7. Una política exterior i de migració que no empare aquells Estats en els quals es vulneren els drets humans, en especial, els drets de les persones LGTBI.
8. La garantia d’una plena accessibilitat de totes les persones LGTBI amb discapacitat a tots els serveis i a la lliure decisió i vivència de la seva sexualitat i la seva identitat de gènere.
9. La visibilitat de la diversitat familiar i el suport a les nostres famílies, especialment, a aquelles formades per persones LGTBI i a aquelles en què també hi ha menors.
10. La promoció d’una cultura inclusiva que reflectisca les creacions artístiques i culturals pròpies de la comunitat LGTBI, especialment, des de les perspectives trans i la reivindicació de les identitats més invisibilitzades.
Per això, totes juntes, todes juntes, cridem:
Per un 2018 d’alliberament!
Per l’autodeterminació del gènere!
Visca el Orgull de trans lesbianes, bisexuals, gais i intersexuals!
Feliç Orgull 2018!
