El 26 d’abril de 2020 commemorem el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Una data marcada al calendari estatal des de 2008 a proposta del Grup de Polítiques Lèsbiques de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) per a fer-nos visibles com a dones lesbianes, reconèixer-nos presents i ocupant tots els àmbits i espais de la societat .

Per això, recordem aquesta V de Visibles, perquè revivim aquest gest que ens va empoderar en el seu moment, que ens va impulsar a expressar-nos en llibertat sent qui som i estimant a qui estimem i, sobretot, a nosaltres mateixes. Perquè quan et trobes a tu mateixa i acceptes qui eres, pots sentir-te més forta. Reconèixer-te en altres com tu, tot i les diferències, et fa no sentir-te ni sola ni aïllada, perquè ser diverses adquireix un valor positiu.

Aquest any, la nostra presència en els carrers ha hagut de transformar-se i adaptar-se a una nova realitat, la d’una pandèmia que ens ha trastocat la vida, que ens ha confinat a les nostres cases no només a l’Estat espanyol, on ha calgut decretar l’estat d’alarma, sinó també arreu del món. El confinament, de vegades, pot fer-te tornar a l’armari, a la solitud, a l’aïllament i a les pors, ja que suposa replegar-se, quedar-se dins d’uns límits però, a més a més,  posa de manifest les vulnerabilitats de qui està  sense llar, viu en exclusió social o pateix situacions conflictives.

Malgrat aquesta pandèmia i la crisi que hui vivim, nosaltres dones lesbianes, volem continuar sent visibles també des de les nostres finestres i balcons, des dels nostres llocs de treball, amb les nostres famílies i amistats, amb les persones que convivim i amb qui ens connectem a través d’una pantalla. Reivindiquem que som moltes i diverses, que volem ser respectades per nosaltres mateixes, ocupant el nostre espai a la vida pública. Que nosaltres, les dones lesbianes, també som la netejadora, la caixera de supermercat, la guàrdia civil, la policia, la bombera, la zeladora, l’infermera, la metgessa, la tècnica d’ambulància, la taxista, la periodista i tantes altres que hui ixen al carrer.

Tenim clar que el prioritari, en aquest moment, és salvaguardar la salut, eixir endavant i curar-nos les ferides emocionals. La por al COVID 19  alimenta moltes altres pors, i la comunitat LGTBI d’això en sap molt.

En els moments que estem travessant, les interseccions que ens fan diverses generen més vulnerabilitat, i ens afecta amb més força a les dones lesbianes migrants i sol·licitants de protecció internacional. Els múltiples estereotips i l’estigma associat a l’orientació sexual es conjuguen amb el gènere, origen ètnic-racial; la nacionalitat, l’edat, la diversitat funcional, l’aspecte físic … entre d’altres factors que marquen l’experiència específica de les dones lesbianes.

Sabem que l’actual situació torna a destapar la nostra vulnerabilitat davant les discriminacions, sorgeixen la por a la solitud i la incertesa, així com els dubtes, ja que existeixen drets que encara no tenim reconeguts ni consolidats. Per això és tan important una llei que ens empari, cal un marc legal ampli de referència estatal ja.

Els avanços aconseguits en matèria de llibertats, drets i visibilitat de les dones lesbianes a l’Estat espanyol en aquests últims anys son molt importants. No han estat senzills, i ningú ens els ha regalat. Aquesta realitat la coneixem molt bé, qui vam ser protagonistes, artífexs i impulsores directes d’aquesta gesta, les mateixes dones lesbianes.

Però, si ens parem a pensar, les nostres reivindicacions no han canviat molt des del 2008, i tant a nivell local com estatal, les dones lesbianes ací i arreu del món, seguim patint múltiples discriminacions, com, per exemple, a l’hora de formar una família, doncs encara no tenim les mateixes condicions en la filiació directa que les parelles heterosexuals si no estem casades. De la mateixa manera, seguim sense tindre garantit i reconegut el dret d’accés a les tècniques de reproducció assistida dins del sistema sanitari a nivell estatal.

La invisibilitat, lamentablement, segueix present en molts àmbits de les nostres vides, així com els prejudicis i estereotips sobre nosaltres, com a dones lesbianes, de manera que segueix sent necessària la sensibilització i formació del personal sanitari, especialment d’atenció primària i  ginecològica, així com el personal de centres geriàtrics, i forces i cossos de seguretat de l’estat.

Malgrat tot, son moltes les dones lesbianes que en els últims anys han aconseguit donar un pas endavant i ser visibles en diferents àmbits, com la política, els mitjans de comunicació, la cultura, l’esport, la salut o l’educació, i aquesta visibilitat és important perquè ens converteix en referents positius i de diversitat per a altres. És important, per nosaltres, però sobretot per totes aquelles que hui encara no poden ser elles mateixes, per totes aquelles que s’enfronten o conviuen en espais i amb persones intolerants que no reconeixen la diversitat afectiva i sexual, de gènere i familiar. Per aquest motiu és necessari  aconseguir la implantació dels programes de formació i informació dirigits a tots els centres educatius que incorporen la diversitat afectiva-sexual, de gènere i familiar en tots els currículums i nivells formatius, així com que aquest treball per la visibilitat es faça extensible a l’àmbit laboral.

Volem llançar un missatge d’esperança, il·lusió, sororitat i recordar la importància d’estar unides, perquè aquest any les paraules, gestos i actes de visibilitat, feminisme i sororitat i, sobretot de cures, tenen més sentit que mai, quan l’esquema globalitzador associat a un model social i econòmic individualista fa aigües. Perquè només des d’un altre paradigma que prime la justícia social, l’equitat, que situe la vida i a totes les persones al centre, reconeixent tota la nostra diversitat com a valor social, serem lliures i aconseguirem l’anhelada igualtat real.

Per això, ens fem visibles per recordar-te que no estàs sola i que només és una màscara el que ara et tapa la cara, durant aquesta pandèmia, que tu segueixes sent tu amb tot el valor, potencial i riquesa. I com tu, jo, nosaltres, només dones lesbianes, fem-ho visible, fem-nos visibles, cadascuna des del nostre espai.

Comptem amb tu, perquè tenim pendent aprofundir i consolidar els drets, llibertats i visibilitat de totes les dones lesbianes, per tal d’avançar cap a una societat més justa, plural i igualitària.

Les dones lesbianes patim múltiples discriminacions i violències, per això:

  • Urgim l’aprovació de la Llei Estatal d’Igualtat LGTBI i l’Ordre ministerial que ens garantisca a totes l’accés a les tècniques de reproducció assistida. També exigim mesures legislatives amb respecte a la filiació directa i per adopció, per a evitar discriminacions en parelles de dones, i possibles conflictes en relació amb les criatures.
  • Reclamem la possibilitat d’inscripció directa en el Registre Civil des del centre hospitalari en els casos de bebés amb dues mares, en igualtat de condicions amb les parelles heterosexuals.
  • Exigim la integració de protocols d’atenció mèdica i ginecològica específics i adaptats a les dones lesbianes.
  • Demanem la formació i sensibilització del personal de les institucions geriàtriques, així com dels cossos i forces de seguretat de l’Estat sobre les realitats i necessitats de les dones lesbianes.
  • Volem la implantació de mesures dirigides a eradicar la discriminació masclista i lesbofòbica dins de l’àmbit laboral.
  • Reclamem programes de formació i informació adreçats a tots els centres educatius perquè incorporen la diversitat afectiva-sexual, de gènere i familiar en el seu currículum i nivells formatius, visibilitzant especialment les realitats i els drets de les dones lesbianes.
  • Reivindiquem el dret d’asil a l’Estat espanyol per a dones lesbianes, en igualtat de condicions amb la resta de persones sol·licitants, parant atenció a les múltiples violències que pateixen per la seua orientació sexual i identitat de gènere als seus països d’origen

 

Visibilitat lèsbica, feminisme i sororitat!

Share This