Hui commemorem el 26 d’Abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica. Hui, un altre any més eixim al carrer per a visibilitzar-nos.
Perquè la nostra vida encara està repleta de situacions discriminatòries que és necessari afrontar i eliminar:
Perquè patim violència física i verbal pel simple fet de ser dones i per la nostra orientació sexual, es fa imprescindible i urgent una legislació que ens protegisca i alhora penalitze a qui ens discrimina.
Perquè qualsevol dona, independentment de la seua orientació sexual, ha de tenir dret a la maternitat exigim a les institucions que posen fi a la discriminació en l’accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública. És un dret emparat per la llei i no pot ser soscavat pel fet de no tenir parella masculina.
Perquè la nostra salut importa, necessitem protocols i formació específica i adequada del personal sanitari. Ha d’existir un major compromís en el foment i la protecció de la salut sexual de les dones que tenim sexe amb
dones.
Perquè les xiques lesbianes pateixen assetjament i discriminació dins de les aules, exigim formació del personal docent sobre diversitat sexual, de gènere i familiar. Així com protocols d’actuació per a la detecció de casos d’assetjament escolar per orientació sexual o identitat de gènere.
Perquè no volem haver de triar entre els nostres treballs o la nostra visibilitat reclamem que les organitzacions sindicals integren en els seus programes la lluita contra la lesbofòbia en l’àmbit laboral.
Perquè la discriminació no desapareix quan som majors és necessària la formació i sensibilització del personal de les institucions geriatriques sobre la nostra realitat i necessitats.
Perquè la LGTBfòbia és encara major més enllà de les nostres fronteres els poders públics han de responsabilitzar-se davant la LGTBfòbia institucional que existeix en més de 70 països del món, on ser lesbiana es condemna amb la persecució o fins i tot amb la mort.
Perquè existim. I com a dones lesbianes estimem, vam crear, treballem, paguem els nostres impostos, votem i decidim.
Ens fem visibles per a animar a les que encara no ho han fet a viure una vida plena i lliure. Perquè la felicitat és impossible dins de l’armari.
Ja és hora que les dones lesbianes que treballen en l’àmbit públic facen un pas al capdavant. Que isquen dels seus “còmodes” armaris. Que es convertisquen en referents socials positius. Que deixen de ser còmplices d’els qui ens discriminen.
No és només la nostra lluita, és la de tota una societat que creu en la igualtat i en la llibertat.
Avui prenem la paraula. Alcem la veu. Destrossem els armaris que ens comprimeixen.
Per nosaltres, per la dignitat d’els qui van lluitar i per la llibertat de les generacions futures.
JO SÓC VISIBLE, TU PER QUÈ NO?