Hui, 31 de març de 2020, Dia de la Visibilitat trans*, volem unir-nos un any més per a certificar un fet tan fonamental com és la nostra existència. No cap a dins de la filosofia cap discussió a sobre de la nostra realitat: les persones trans vivim, sentim i avancem com a part activa de la societat.

A l’inici d’aquesta nova dècada, hem de superar, d’una vegada per totes, la visió patologitzant cap a les persones trans. Una visió binarista i cisheteronormativa que pressuposa que a cada cos li correspon un determinat gènere en funció dels seus genitals. La concepció social de les persones trans, tan sesgada pel prisma del sistema sexe-gènere i de la dualitat home-dona, impossibilita erradicar el patiment de qui no trobem concordança entre el gènere que ens assignaren al néixer (quan no abans) i la nostra vivència interna.

Per tot això i més, les persones trans reivindiquem:

  1. La plena despatologització de les identitats trans. Que el reconeixement que ha fet la Organització Mundial de la Salut de que les persones trans no som malaltes arribe a tots els àmbits sanitaris, administratius i socials i deixem de necessitar de tuteles mèdiques per a validar les nostres identitats.
  2. El dret a l’autodeterminació del gènere. El reconeixement de que només nosaltres podem saber, expresar i certificar qui som. Així mateix, exigim el dret a ser tractades i tractats conforme a les nostres identitats; les identitats que nosaltres vivim, no les que altres persones ens vulguen imposar.
  3. El dret a triar si portem endavant canvis de qualsevol tipus, especialment físics, tenint en compte la individualitat de cada procés de transició, marcat per les circumstàncies, necessitats i desitjos de cada persona. De la mateixa manera, exigim la garantia que aquests processos i procediments estiguen coberts pel sistema públic de salut.
  4. La protecció plena de les persones trans menors d’edat. Les xiquetes i xiquets trans tenen que poder desenvolupar lliurement la seua personalitat sense patir l’hostilitat de la incomprensió familiar, l’assetjament escolar o les tutoritzacions normatives de la seua expressió de gènere que vagen en contra de la seua identitat i dignitat.
  5. L’adopció immediata de mesures urgents per a pal·liar la discriminació que patim, com un pla de xoc per a revertir la situació d’atur que situa a la població trans en un greu risc d’exclusió social amb índexs superior al 85%.
  6. El foment de la investigació en l’àmbit sanitari per a desenvolupar protocols que vertaderament incloguen a totes les variables i diversitats de les persones trans que decideixen dur a terme un trànsit físic.  Això ha d’incloure necessàriament una investigació farmacològica que permeta desenvolupar medicaments adequats per a les nostres realitats.
  7. El ple excercici dels drets sexials i reproductius, perquè les persones no binàries i els homes trans també avortem, gestem i volem tindre accés a serveis sanitaris i ginecològics que vetllin per la nostra salut des d’una perspectiva lliure de transfòbia.
  8. Especialment, aquest any dedicat a les dones LTB, reclamem també la necessitat d’elaborar protocols de seguiment per a les dones trans que han optat per sotmetre’s a una cirurgia de reassignació genital. La teoria i la pràctica sanitària sotmeten a les dones trans a un desempar i abandonament absoluts, totalment inadmissibles.
  9. Un moviment feminista interseccional que tinga en compte totes les formes de ser dona, especialment les de ser dona trans, però que també tinga en compte com incideixen sobre aquest fet altres interseccionalitats com ara ser un dona trans major, una dona trans racialitzada, una dona trans amb diversitat funcional, una dona trans jove, una dona trans precaritzada, una dona trans a l’àmbit rural, una dona trans migrada, etc.
  10. La defensa i protecció de les nostres famílies, formades per persones trans adultes o persones trans menor d’edat.
  11. Campanyes de sensibilització per a la societat, que promoguen la comprensió de la diversitat i de les realitats trans binàries i no binàries; a més de formació dirigida al personal de les Administracions Públiques, especialment al personal sociosanitari i a qualsevol altre que es trobe relacionat amb l’atenció a la ciutadania.
  12. Acabar amb la presumpció heteronormativa que pressuposa que les persones trans som totes heterosexuals. També existim les dones trans lesbianes, les persones trans bisexuals i els homes trans gais.
  13. Que al País Valencià s’implemente la llei trans de forma completa i s’hi pose en funcionament el Consell Consultiu Trans, a més de revisar els protocols i procediments de la UIG.
  14. Que s’unifiquen els criteris en tots els registres civils per al canvi de nom i la menció registral de sexe de les persones trans i que no quedem sota el criteri arbitrari de terceres persones per a poder accedir a aquest tràmit administratiu.

 

Per això, hui, com cada any, les persones trans volem reivindicar l’espai en la societat que ens correspon per propi dret.

Perquè després de dècades incansables de lluita, en aquest país, les dones, homes i persones no binàries que naixem desafiant les expectatives imposades segons les nostres característiques sexuals, seguim sense veure reconeguts els nostres drets i llibertats.

La discriminació, l’assetjament, les violències masclistes, l’exclusió social, laboral educativa i institucional continuen sent el nostre pa de cada dia. Les persones trans hem eixit de l’ostracisme i no anem a amagar-nos més.

Amb la despatologització de les identitats trans en 2018, l’Organització Mundial de la Salut, per fi va rectificar i va entendre que el que les persones trans estavem dient desde feia molt de temps: la diversitat de gènere no és una malaltia.

No obstant això, la llei 3/2007, tot i que pionera al seu moment, es troba desfasada i obsoleta. Necessitem l’aprovació urgent i immediata de la Llei Estatal d’Igualtat LGTBI, que conté al seu si un conjunt de disposicions treballades pels col·lectius trans. El resultat de l’aplicació i implementació de les propostes relacionades amb les persones trans en aquesta proposta de llei seria l’equiparació de drets amb la resta de la ciudadania.

La llei Estatal d’Igualtat LGTBI permetria dignificar a les persones trans i evitaria que moltes persones es vegeren ofegades per una societat trànsfoba i opresora, en la que ens maten per ser com som o que ens porta cap a la mort per suïcidi com única vàlvula d’escapament.

Volem que aquesta llei siga un aval per a l’autodeterminació del gènere i que ens permeta construir la nostra pròpia identitat i viure sense estar lligades a les cadenes del sistema sexe-gènere des de que naixem; volem que se’ns permeta ser lliures i tindre l’autonomia i la seguretat per a poder fer-ho. Volem poder prendre les nostres pròpies decisions sobre els nostres cosos i el nostres aspecte i que no se’ns jutge per això. Volem poder accedir a un treball digne, a alcançar els nivells del sistema educatiu que vulguem en equitat d’oportunitats a les persones cisgènere.

Aquest any, en ple context de l’emergència sanitària en què vivim, volem posar sobre la taula la situació d’especial vulnerabilitat que moltes persones trans estan vivint. Situacions realment precàries com és el cas de les dones trans que es dediquen al treball sexual i que s’han quedat sense recursos econòmics per a fer front al pagament de la vivenda o a la compra de menjar; també aquelles que pateixen les violències masclistes i s’han vist recloses a les seues llars amb els seus agressors.

No volem de més, però tampoc volem de menys. Exigim el que necessitem.

Farem front als discursos d’odi que, al refugi d’ideologies conservadores, excloents i misògines, pretenguen invisibilitzar la diversitat sexual, de gènere i familiar a la nostra societat.

Perquè hui, més que mai, som persones trans, orgulloses i visibles, ara i sempre.

 

Descarrega el manifest en pdf, fent clic ací.

Share This