Avui celebrem que fa 18 anys tres activistes bisexuals d’Estats Units van proclamar el 23 de setembre com a Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual. Van considerar que era necessari un dia específic per a celebrar la nostra orientació.
Difícilment imaginarien que tant temps després les entitats pertanyents a FELGTB estaríem a Espanya, celebrant aquest dia per 10º any consecutiu, després de l’èxit de 2016 com a Any de la Visibilitat Bisexual en la Diversitat.
Gràcies a açò, celebrem aquesta data més empoderades i empoderats que mai, però també volem aprofitar aquest dia per a ressaltar que malgrat la major visibilitat i reconeixement aconseguits enguany, encara tenim molt camí per recórrer:
Reivindiquem el nostre lloc no solament dins del col·lectiu LGTB, sinó en el conjunt de la societat, perquè la bisexualitat l’enriqueix i és una part fonamental d’ella. Quan parlem de bisexualitat parlem de la capacitat de sentir atracció sexual, emocional i/o romàntica per persones de més d’un sexe i/o gènere, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera o amb la mateixa intensitat. Açò vol dir que les persones bisexuals podem sentir-nos atretes cap a persones cis, persones trans, persones de gènere no binari, persones intersexuales, etc més enllà de la dualitat home-dona. És per açò que defensar la bisexualitat és defensar, representar i promoure la diversitat de les relacions humanes. Demandem una societat més igualitària en la qual les múltiples cares de la bisexualitat deixen de ser invisibilitzades pel monosexisme, aquella imposició social que força a les persones a definir-se com a homosexuals o heterosexuals.
Actualment, es va entenent millor la necessitat de tractar les agressions cap a les persones bisexuals de forma específica. Per fi es comença a parlar d’elles sense llevar-les el valor que tenen perquè cada dia siguen més visibles i poder acabar amb elles, perquè tan perilloses per a la societat són l’homofòbia i la transfòbia com la bifòbia. Aquesta última es manifesta quan se’ns ignora a les persones bisexuals, se’ns invisibilitza, se’ns invalida, se’ns rebutja o se’ns agredeix tant física com verbalment.
Per açò considerem necessari que no s’oblide la bifòbia en els programes de lluita contra la lgtbfòbia. Demandem que les persones responsables d’aquests programes, formats en homofòbia i transfòbia, aprenguen també les especificitats de la bifòbia per a poder integrar-la en els seus programes. A més, exigim mesures efectives en el sistema educatiu per a tractar la diversitat sexual i de gènere que incloguen el bullying bifòbic, que és part de la realitat dels joves bisexuals.
Demandem una formació específica en bisexualitat als i les professionals de la salut, administració pública o educació i una societat millor informada en diversitat sexual i identitat de gènere. És fonamental combatre els estereotips injustament atribuïts a totes les persones bisexuals com: vicioses, promíscues, que estem confoses o en una fase, no som de fiar etc. Ho direm una i mil vegades: aquests estereotips no tenen res a veure amb l’orientació sexual de les persones que els compleixen. Les persones bisexuals som lliures de ser com vulguem ser. Ja n’hi ha prou dels prejudicis del monosexisme i l’heteropatriarcat!
Les dones bisexuals reclamem una major visibilitat, com a eina imprescindible per a lluitar contra la doble discriminació que patim per ser dones i per ser bisexuals. Un exemple d’açò és la discriminació que vivim en l’àrea de la salut ja que no es reconeix la nostra orientació sexual i no existeixen protocols ginecològics específics per a nosaltres. La bifòbia i el masclisme sempre van de la mà pel que reivindiquem trencar amb les diferències de gènere per a acabar amb la nostra invisibilitat en tants àmbits de les nostres vides.
Els homes bisexuals reclamem una visió de la masculinitat allunyada del patriarcat. Volem que la nostra bisexualitat deixe d’associar-se a una pèrdua de masculinitat derivada de la imatge de l’home heterosexual masculí tradicional. Reivindiquem que tant la masculinitat com la feminitat tenen reflexos múltiples i no estan determinades per les persones cap a les quals sentim atracció. No s’és més o menys home per sentir atracció sexual i/o romàntica per dones exclusivament, ni menys per sentir-la per homes i dones (cis i/o trans).
Les persones No Binàries (NB) bisexuals reclamem major visibilitat en les poblacions bisexuals per a recordar que no solament hi ha homes i dones. A més volem diferenciar una vegada més que les nostres identitats de gènere no tenen relació amb les nostres orientacions del desig i que la(les) bisexualitat(s) no són excloents de les poblacions trans (transsexuals, transgèneres, i persones no binàries) i intersex.
Les persones bisexuals no ens oblidem tampoc d’altres orientacions que també pateixen els efectes del pensament dicotòmic a sentir-se atrets i atretes per persones d’un sexe enfront d’un altre (monosexisme) i l’imperatiu social que eixa persona siga del sexe oposat (heteronormatiu). Aquestes persones també representen la riquesa de la diversitat humana i per tant considerem que han de ser defensades i respectades.
Per una societat diversa i lliure de bifobia.
En 2017 i sempre.
