El Dia Internacional contra l’LGTBfòbia té el seu origen el 17 de maig de 1990, quan després de molts anys de lluita dels col·lectius LGTB+, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) eliminà l’homosexualitat del llistat de malalties mentals. Tanmateix, el triomf va ser parcial ja que vam haver d’esperar fins l’any 2018 perquè l’OMS reconeguera, només en part, que les persones trans no són persones amb malalties mentals. La lluita contra la despatologització de les identitats trans encara continua.

En els últims temps, la violència contra les persones LGTB+ s’ha vist incrementada tal i com mostren les dades de l’Observatori Xarxes Contra l’Odi de la Federació Estatal de Lesbianas, Gais, Trans i Bisexuales (FELGTB). Una de les raons que justifica aquest fenomen és l’augment dels discursos d’odi, legitimats pels partits de dreta i extrema dreta, que han comportat l’increment de les accions violentes i els delictes d’odi contra les persones LGTB+. 

Afortunadament, les persones LGTB+ ens trobem cada cop més empoderades i, per tant, la visibilitat també és major. Eixa major visibilitat comporta una major exposició a aquest tipus d’atacs violents i també major nombre de denuncies. Malauradament, en relació a aquest punt, tenim el recent exemple –que novament condemnem– de dos agents de la policía local de Benidorm que van increpar una persona trans a la via pública. 

 

Hui, 30 anys després de la despatologització de l’homosexualitat, els avanços que hem aconseguit encara estan molt lluny de la igualtat real. Les discriminacions que continuem patint les persones LGTB+, que ens travessen i afecten, tenen les seues arrels en el sistema cis-hetero-patriarcal misògin, racista, capacitista, colonial i capitalista. L’LGTBfòbia no només està en les agressions físiques o verbals que patim les persones LGTB+, sinó que és una taca d’oli que s’escampa per tots els indrets de la nostra societat i ho impregna tot.

A l’àmbit educatiu, existeix LGTBfòbia quan parlem de l’assetjament LGTBfòbic a l’alumnat però també quan els centres educatius no respecten la diversitat sexual, de gènere i familiar a través de materials educatius inclusius, la implementació dels protocols per assetjament LGTBfòbic, o el desenvolupament d’actuacions internes encaminades al respecte de la igualtat en la diversitat.

En el plànol laboral existeix LGTBfòbia quan només un 38% de les persones LGTB+ són visibles als seus espais de treball perquè no són espais segurs. També es pateix LGTBfòbia quan les dones LTB es troben amb la barrera de la doble discriminació de ser dones i LTB, fet que és especialment preocupant en les dones trans entre les quals hi ha un altíssim percentatge d’atur. A més a més, aquesta precarietat laboral és encara més gran quan les persones LGTB+ són persones migrants que es troben en situació administrativa irregular.

En l’esfera social,  l’LGTBfòbia presenta facetes molt diverses. La discriminació afecta a totes les relacions socials, està presenta l’espai públic cis-hetero-sexualitzat, pren forma en les discriminacions en els espais assistencials, s’integra a l’imaginari col·lectiu a través dels estereotips. 

A l’àmbit internacional, encara hi ha més d’un terç de països al món que criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe i, fins i tot, en 9 d’ells, amb pena de mort.  És per això que existeix un important flux migratori des d’aquests països a altres amb una legislació que no condemne o que protegisca els drets de les persones LGTB+; el nostre, és un d’aquests. 

Tanmateix, les persones migrants LGTB+ que fugen dels seus països d’origen, de les tortures i les vexacions, en arribar a l’Estat Espanyol es troben amb una situació inhumana ja que moltes d’elles són tancades als CIEs on pateixen abusos de tot tipus, sent especialment greu el cas de les dones trans. Cap ésser humà és il·legal. Volem que el Mediterrani torne a ser un pont entre cultures i societats, no un mur ni un cementiri on continuen morint persones cada dia.

 

És per tot això que des de Lambda  fem front a l’LGTBfòbia i exigim:

  • L’aprovació immediata i urgent de la Llei Estatal LGTBI, que garantisca els drets de les persones LGTB+ amb independència de la CC.AA en què es trobem.
  • L’implementació real de la Llei Trans i la Llei d’Igualtat LGTBI al País Valencià.
  • Una implicació activa de tots els governs en la lluita contra la LGTBfòbia i la serofòbia.
  • La despatologització total de les identitats trans.
  • La formació al personal de totes les administracions públiques en diversitat sexual, de gènere i familiar; especialment per als cossos i forces de seguretat de l’estat i institucions geriàtriques. 
  • Establiment d’un índex que permeta avaluar el nivell d’inclusió de la diversitat sexual, de gènere i familiar a les adminsitracions a partir d’items objectius i mesurables.
  • L’obligació de demostrar formació i sensibilització en diversitat sexual, de gènere i familiar per al personal de les empreses privades concessionàries de serveis públics.
  • La implantació de protocols obligatoris contra l’assetjament escolar per LGTBfòbia en tots els centres educatius.
  • Programes de formació i informació adreçats a tots els centres educatius perquè incorporen la diversitat afectiva-sexual, de gènere i familiar en el seu currículum i nivells formatius.
  • Espais laborals segurs i lliures d’LGTBfòbia.

 

Per tot això, defensem la diversitat sexual, de gènere i familiar i exigim una societat democràtica, feminista, plural, diversa i lliure d’LGTBfòbia!

Share This