L’1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, és una data clau per a totes aquelles persones que vivim amb VIH i lluitem contra l’estigma i la discriminació. Perquè és un dia en què us recordem que en aquesta lluita no podem estar sols i soles. Necessitem el vostre compromís, per la qual cosa us agraïm la vostra presència en aquest acte.
El VIH no discrimina però sí la societat, que rebutja a les persones amb VIH impedint-los accedir al lloc de treball, a un segur metge o a una residència de majors.
Greu és aquesta situació, però més greu és que la discriminació es produïsca sota la permisibilitat de les institucions públiques. L’Administració ha de rebutjar i condemnar qualsevol temps de discriminació, incloent la serofòbia, i aportar recursos i inversions per a la prevenció i tractaments del VIH, per a aconseguir l’objectiu de ONUSIDA de 90-90-90.
Necessitem el suport de tots els grups polítics, perquè els municipis on governen es comprometen a lluitar contra el VIH i la sida. I ho tenen fàcil, signant la Declaració de París, com ja han fet Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Teruel o Fuenlabrada amb la fi posada a eradicar l’epidèmia l’any 2030.
Aquestes ciutats s’han compromès a desplegar les seues competències en matèria de salut pública perquè el 90% de la població conega el seu estat serològic, que el 90 % de les persones diagnosticades tinguen accés a tractament sanitari i que el 90% dels qui reben atenció sanitària reduïsca la seua càrrega viral.
La millor eina perquè Espanya aconseguisca l’objectiu de ONUSIDA és un pacte d’estat enfront del VIH, la sida, l’estigma i la discriminació que siga aprovat pels partits polítics en el Congrés dels Diputats. Un pacte d’estat que els principals partits de l’oposició es van comprometre a recolzar durant la campanya electoral i avui els demandem que es convertisca en una realitat.
En aquest 2016, any de la visibilitat bisexualitat en la diversitat, des de Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals tenim raons per a somriure perquè, malgrat les retallades econòmiques del Pla Nacional de la Sida, de l’increment dels nous diagnòstics en homes que tenem sexe amb homes, o perquè existeixen barreres en l’accés als tractaments per a totes i tots, somriem perquè joves i majors segueixen complint anys, perquè els tractaments han fet que la infecció es cronifique, perquè les persones amb VIH tenim una millor qualitat de vida, perquè cada vegada més persones es fan la prova del VIH i perquè, any a any, hi ha persones que es mostren solidàries amb les persones que tenen VIH, i l’estigma i la discriminació associades al VIH es vaja reduint, encara que siga tan lentament.
Tenim raons per a somriure però açò no significa que anem deixar de treballar per a aconseguir els nostres objectius. Exigim una resposta al VIH eficaç, solidària i sostenible. Per a açò és imprescindible una inversió en prevenció, especialment en els col·lectius més castigats i vulnerables com és el cas dels homes gais i bisexuals. També cal invertir en recerca, en l’accés a tractaments innovadors i proves diagnòstiques, així com apostar per la col·laboració i el suport al treball de la societat civil. Exigim també el desenvolupament de polítiques enfront de l’estigma i la discriminació perquè les persones que viuen amb VIH deixen de patir el rebuig i l’exclusió social.
Per tot l’anterior demandem a Dolors Montserrat, nova ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, un compromís real enfront d’aquest virus, incloent les nostres propostes en la seua política sanitària perquè el VIH i la sida ens afecta a totes i a tots.
Avui recordem amb molt afecte a totes les persones activistes que ens van deixar i que sens dubte estarien ací alçant la seua veu contra el VIH i qualsevol mostra de discriminació. Per elles i per totes les persones amb VIH, familiars i amistats; les més de 70 entitats que formen CESIDA al costat de les 47 entitats que formen la FELGTB exigim un Pacte d’Estat ja.
