Una de cada tres dones ha viscut situacions de violència física i sexual a Europa.
Només 9 de les 17 comunitats autònomes espanyoles disposen de recursos públics per a víctimes de violència sexual de gènere.
En un context en què les notícies sobre violència cap a les dones amb component sexual omplen els titulars dels periòdics –recordem les violacions múltiples de Pamplona i Còrdova- les 13 organitzacions signatàries sol·liciten el reconeixement d’aquesta conducta com a violència de gènere amb caràcter general, quan es commemora el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones.
Des de Lambda col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València recordem, a més, que el pròxim 25N, a partir de les 19:30 hores, participarem en la manifestació contra la violència cap a les dones organitzada pel Moviment feminista i ho farem sota el lema “Dones bisexuals contra la violència masclista”. “La violència d’aquest col·lectiu és doble, ja que pateix no solament per la seua condició de dona sinó també per la seua orientació sexual.” indica Fani Boronat, coordinadora General de Lambda.
Què és la violència sexual i per què és necessari parlar d’ella?
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) inclou en aquesta definició qualsevol acte dirigit contra la sexualitat d’una persona i comprèn situacions com a tocaments, frecs, agressions, assetjament sexual pel carrer, exhibicionisme o violacions. És una de les manifestacions de la violència de gènere més estesa i invisible i afecta a les dones al llarg de tot el seu cicle vital, tant en l’espai públic com en les seues relacions íntimes: Una de cada tres dones han viscut situacions de violència física i sexual en totes les regions del món, inclosa Europa Occidental.
L’enquesta de l’Agència Europea de Drets Fonamentals reflecteix que unes 3,7 milions de dones en la Unió Europea han experimentat alguna forma de violència sexual durant els 12 mesos previs a la realització de les entrevistes l’any 2014. Aproximadament una de cada quatre dones que tenen o han tingut relació amb un home han patit violència física i/o sexual per part de la seua parella.
Les manifestacions que en l’actualitat són reconegudes com a violència sexual són: l’assetjament sexual, les agressions sexuals (inclòs l’abús sexual), la mutilació genital femenina, la tracta amb finalitats d’explotació sexual, els matrimonis forçats i la vulneració dels drets sexuals i reproductius, juntament amb aquells comportaments vinculats amb la reificació dels cossos de les dones.
Espanya: falta d’informació i falta de serveis d’atenció
A Espanya no existeixen recerques públiques en profunditat ni s’arrepleguen dades sobre violència sexual cap a les dones de manera sistemàtica. Encara així, sabem que durant el període 2011-2014, el 85% de les víctimes d’aquests delictes en el nostre país (27.730) van ser dones i xiquetes, encara que aquesta xifra només es refereix a les agressions denunciades, que s’estima que suposen amb prou feines un 10% de les totals. Aquesta falta de dades invisibilitza encara més el problema.
D’altra banda, és important recordar que la violència sexual queda exclosa de la Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Aquesta situació deixa a les supervivents o potencials víctimes en una situació de desprotecció, doncs no existeix un marc normatiu que garantisca els seus drets, alhora que exposa a les dones que pateixen assetjament o agressions sexuals per part de la seua parella o ex parella a una situació d’indefensió jurídica.
Quant a l’atenció a les dones afectades, és vital ressenyar que de les 17 comunitats autònomes que conformen l’Estat espanyol, només 9 disposen de recursos públics per a víctimes de violència sexual de gènere (Andalusia, Madrid, Extremadura, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya i València). A nivell estatal, no hi ha un sol centre públic d’emergències (24h/7dies) especialitzat en situacions de violència sexual. En algunes de les regions els serveis no estan garantits, sinó que són iniciatives privades depenents de subvencions públiques.
Aquesta situació genera desigualtat territorial i no garanteix estàndards mínims en tot l’Estat. Per tot açò, considerem que enfront de la violència sexual, hi ha una escassa resposta institucional i absència de polítiques públiques per a combatre-la.
El Conveni del Consell d’Europa sobre Prevenció i Lluita contra la Violència cap a les Dones i la Violència Domèstica, conegut com a Conveni d’Istanbul, exhorta als Estats membres a establir mesures per a la prevenció, protecció i reparació de les dones, xiquets i xiquetes víctimes de violència sexual, així com a la persecució d’aquesta violència. Encara que està vigent a Espanya des de l’1 d’agost del 2014 i és d’obligatori compliment, les entitats socials desconeixem quins són les mesures que s’estan duent a terme per a la seua implementació.
Col·lectius especialment vulnerables
Existeixen col·lectius que per la seua especial vulnerabilitat estan més exposats a patir violència sexual, com les xiquetes, les joves, les dones transsexuals, dones majors, migrants –especialment aquelles en situació administrativa irregular-, les empleades de llar, dones amb diversitat funcional o aquelles sense llar o amb addicció a drogodependències.
Què demanem?
Un canvi de visió sobre la violència de gènere que incorpore la violència sexual com a eix actual de dominació. Açò implica canvis legislatius (penal i llei integral), educatius, i en la regulació de la publicitat, entre altres aspectes. En concret, sol·licitem:
- Revisar la legislació sobre la violència de gènere, a fi d’incloure altres formes de violència cap a les dones, posant l’accent principalment en la violència sexual.
- Recopilar i publicar dades estadístiques de manera sistemàtica sobre la violència sexual, prestant especial atenció a com aquesta afecta als col·lectius més vulnerables.
- Impulsar un mecanisme estatal de coordinació que assegure la implementació de la legislació vigent i servisca de llit d’interlocució amb les entitats socials i la societat civil.
- Dissenyar planificació normativa que especifique la situació de partida, objectius, actuacions, pressupostos, indicadors i calendari previst per a implementar una política integral sobre la violència sexual cap a les dones en l’Estat Espanyol. Haurà d’incloure l’elaboració de protocols d’actuació i el desenvolupament d’una xarxa integral d’atenció a les víctimes, així com la formació especialitzada dels agents socials implicats.
Aprofitant l’oportunitat que ens brinda l’existència d’un Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, les entitats ens oferim a iniciar un diàleg en el qual poder oferir la nostra experiència, el nostre coneixement profund i la nostra forma integral entendre la problemàtica de la violència sexual.
ORGANITZACIONS SIGNATÀRIES: Alianza por la Solidaridad, Asociación de Investigación y Especialización sobre Temas Iberoamericanos (AIETI), Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB), Creación Positiva, Federación de Planificación Familiar Estatal (FPFE), Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales (FELGTB), Forum de Política Feminista, Fundación para la Convivencia Aspacia, Haurralde Fundazioa, Médicos del Mundo, Plataforma CEDAW Sombra, Red de Mujeres de América Latina y del Caribe en España (Red Latinas), Women’s Link Worldwide.
MÉS INFORMACIÓ: Informe colectivo noviembre 2016
