Des de Lambda convidem la societat valenciana a reflexionar sobre la transfòbia que pateixen les persones trans cada dia i com aquestes violències poden acabar, en els casos extrems, en la mort de les persones trans quan no veuen altra eixida davant el seu patiment, amb una performance que ha tingut lloc a la plaça de l’Ajuntament.
“La transfòbia mata” és la idea principal que hem repetit al llarg de tota l’actuació. En acabar cada frase en què explicaven una situació de transfòbia ha sonat un tret i una de les persones trans ha caigut a terra… perquè la transfòbia mata, i quan la resta de la població no fem res per acabar amb aquestes situacions, som cómplices del seu patiment.
«La gent està acostumada a fer bromes sense pensar, o potser pense que són innocents i que no hi ha per a tant però quan tu ets en la situació que es ridiculitza, una i altra vegada, no és cap broma», comenta Airto Granell, coordinador del GATT que ha organitzat aquesta activitat.
«Estem fartes de ser sempre qüestionades, d’haver d’explicar qui som i com ho sabem continuament… Són preguntes que mai se li farien a una persona cis», apunta altra persona del grup. Per a descobrir si estem caient en comentaris trànsfob podem aplicar la mateixa regla de la inversió que es fa servir per a detectar eI racisme o el sexisme: «Si no li ho preguntaries a una persona cis, no m’ho preguntes a mi», indica.
La transfòbia està present en la nostra societat i fa que les persones trans visquen amb ansietat i por situacions qüotidianes que les persones cis ni es plantegen, com entrar a un bany o a un vestuari d’un gimnàs. Afirmacions com «les dones trans són homes psicòpates i esquizofrènics que volem els vostres espais [de les dones cis]» alimenten l’odi que a algunes persones les porta a agredir les persones trans i no binàries.
També són rebutjades en buscar pis o en les entrevistes de treball quan descobreixen la seua condició trans, ja siga per l’aspecte físic o perquè el DNI per a formalitzar la contractació no correspon amb la seua expressió de gènere. La tasa d’atur entre les persones trans es situa al voltant del 80% segons diferents estudis realitzats pels col·lectius LGTB+ «i qui treballa ho fa generalment en treballs precaritzats», apunta el coordinador del grup trans.
Açò també és conseqüència de la transfòbia de les persones seleccionadores en les empreses, i urgeix un pla de xoc per a revertir aquesta situació i que les persones trans puguen viure la seua vida amb autonomia i dignitat, com qualsevol altra persona.
Transfòbia a les escoles
Abans d’això, aquestes persones han sobreviscut a una adolescència que resulta molt difícil en instituts on l’assetjament és freqüent, per això han afirmat a la performance: «Quan dius que les xiquetes trans són xiquets que s’hormonen i es castren, recolzes que ens assetgen a l’escola, i això ens mata».
La majoria de persones trans «ho hem passat fatal en l’època de l’institut», explica Airto Granell, coordinador del GATT, i encara resulta difícil mostrar-se tal qual són als centres educatius per por a la reacció de la resta de l’aula, i també per falta de formació del professorat sobre les realitats trans.
La llei trans valenciana, per exemple, preveu un protocol d’actuació que obliga als centres educatius de tota la Comunitat Valenciana, des de 2017, a respectar l’identitat de gènere amb què l’estudiantat trans s’identifica. «Malauradament, mentres no s’aprove la llei trans estatal, tindre o no aquesta protecció a les escoles depén de la part de l’Estat espanyol on vius», afig Airto.
Entre les conseqüències de la transfòbia es troba un abandonament dels estudis abans del que aquestes persones desitgen, la qual cosa condiciona posteriorment les seues possibilitats professionals, a més de patir també transfòbia a l’hora de presentar-se a un lloc de treball. Qui més pateix aquesta situació són les dones trans i sobretot en feines que suposen atenció al públic.
