La FELGTB, Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals, denúncia, amb motiu del Dia Internacional de les Dones Rurals, que es commemora el dimarts 15 d’octubre, la invisibilitat que pateixen i han patit històricament les dones LTB en l’àmbit rural. I és que, la pressió social i religiosa que han d’afrontar aquestes dones en les àrees rurals és molt més fort que la que es viu en els nuclis urbans, la qual cosa provoca que opten per viure la seua realitat en el més absolut silenci per por de l’estigma i al rebuig.
En aquest sentit, l’Asociación PLuRaL LGTB Mancha Centro explica que es tracta d’una discriminació històrica perquè les dones LTB no responen a l’estereotip d’esposa i mare predominant en les zones rurals, que són entorns més xicotets, tradicionals i familiars, on gran part de la població, sinó tota, es coneix i on el pes social de no complir amb les expectatives imposades pels rols de gènere és molt major.
L’entitat castellà lleonesa Segoentiende explica que, “històricament, les dones LTB que podien, marxaven a grans ciutats com Madrid i Barcelona per a buscar treball, però, sobretot, per a poder viure amb certa llibertat”. “La majoria d’elles evitava tornar al poble o el feia ocultant la seua vida a la ciutat”, afig, i és que, la que es quedava, si no acabava casada amb un home per a evitar el rebuig social, acabava sent la ‘solterona’ que no havia sigut capaç de trobar marit, algú que s’havia quedat per a vestir sants i es dedicava a cura de les persones majors de la família.
D’altra banda, els qui trobaven parella, l’amagaven sota la figura de la “millor amiga”, amb la qual convivien i qui amb freqüència acabava adoptant el parentiu de tia o cosina per a la resta de la família. No obstant això, tal com informa l’entitat Extremadura Entiende, “aquesta estratègia d’ocultació va acabar sent un parany i aqueixa doble lectura que presenta a les dones lesbianes i bisexuals com a “parelles d’amigues” ha contribuït a construir un dels estereotips que més mal ens fan hui dia i que posa en dubte la “validesa” de la sexualitat sense que hi haja un home”.
I com informa Loren González, coordinador de l’any temàtic Majors Sense Armaris: Història, Lluita i Memòria!, de FELGTB, “moltes dones del món rural s’han quedat en l’armari sense poder viure una vida plena perquè en un entorn on tothom sap qui eres, qui és la teua família, on treballes i fins al que s’espera de tu, el dret a ser, si això implicava eixir-se de la norma, estava i, en part, continua estant, vetat”.
I és que, segons González, “les generacions de dones més joves que habiten àrees rurals comencen a visibilitzar-se amb normalitat, ja que, encara que les seues famílies continuen tenint dificultats per a acceptar aquesta realitat, troben més suport en les seues amistats i tenen més accés a recursos que permeten el seu desenvolupament personal. No obstant això, parlem de dones menors de 26 perquè la franja de 26 i 50 continua estant molt invisibilitzada o es troben en procés de descobrir-se i/o visibilitzar-se”.
