Autoria: Mari K de Russafa
Les més antigues de segur que es recorden de Mari K. del Carme, que s’oblidava del políticament correcte i ens feia cròniques del que succeïa en l’ambient i fins i tot fora. Doncs bé, ha arribat el moment que algú reculla el seu relleu i ací estic, obriu pas a la Mari K. de Russafa, si vols posa’t a buscar qui soc entre tantes opcions on triar. Només dic que assaltar La Casa de Papel era més senzill.
Per a donar-te una pista he estat en ‘La caravana de les flores’, hi ha qui diu que és ‘La caravana de les flors’ però com xampurregen entre el castellà i el valencià, he decidit sumar-me al carro o a la caravana i fer el mateix amb el títol.
Us revele que les flors són persones que es poden trobar fàcilment en qualsevol Picadilly de torn, sobretot una de les protagonistes, Liz Dust, més que res perquè treballa allí. I bé, cada flor et compta la seua vivència, però d’una manera diferent a quan te les trobes de festa.
El cas és que et van contant la seua història entre música i ball mentre et quedes amb la mirada clavada, la boca oberta i parafrasejant ‘Los happiness’ amb el seu famós ‘Amo a Laura’ penses “no voy a arrancar esa flor, quien la destruya, no seré yo…”
Ha estat dirigida per Jerónimo Cornelles i per ell mateix i per Guadalupe Sáez, activista de Lambda. Compta amb un elenc immillorable compost per Liz Dust, Raisha Cosima, Saphira Cosima, Candela Mora, Elsa Moreno, Javi Nadal, Víctor Mula, Juan Román i Mire Muñoz.
Potser no us sona cap d’aquestes persones però després de conéixer les seues històries, no les oblidaràs mai. I sí, les mariques de torn, deixeu d’escriure a Javi, que en quatre dies ha tingut més missatges que en els últims 4 anys. Que típic, un xic cis gai, bonic, guapo, amb un somriure tan bonic… Però, que hi ha de la xica trans que amb el seu pelazo trenat et roba l’alé? Si anara a Eurovisió, faria el channelazo dos. Sí que ho dic.
I què em dius que es represente en una antiga presó? Quin serà el pròxim escenari? El valle de los caídos? Sobre l’ex tomba d’algú que jo em sé? Que escàndol, cariñe!
Et diria que has d’anar a veure-la, però de moment i amb sort, hauràs d’esperar un any. Sí, sí, increïble però cert. De 28 dies que té juny (ja m’enteneu) només són 4 els que han decidit que havia de durar aquesta obra. Ni tan sols ens han deixat fer la rima fàcil amb el cinc, ja ningú pensa en rimes i acudits propis de Hazte Oír?
Bé, només espere que puguen ampliar-la i que més gent vaja a gaudir-la…
