A Lambda vàrem celebrar ahir, en la nova seu –que es presentarà oficialment la setmana pròxima– una taula-café al voltant de la relació entre el feminisme i la llei trans. Apuntaren que no es tractava de debatre la llei –perquè els drets de les persones trans no es debateixen– sinó d’analitzar la situació i aportar solucions davant la crispació social.
Amb el títol “Feminisme i llei trans: desmuntant ‘bulos’”, es convidava a «una conversa calmada» sobre la posició de les dones del col·lectiu LGTBI+ en els espais feministes. Raquel Ruiz, coordinadora del grup trans de Lambda, obria l’acte parlant del cansament profund d’haver de posar la cara diàriament per a ocupar espais que li són negats a les persones trans.
Prenien la paraula, a continuació, tres dones que també expressaren dolor i ràbia pel trencament de l’unitat del feminisme. Assumien que, perquè companyes com Raquel puguen descansar, «ara nosaltres hem de posar el cos per elles, per totes les lluites minoritzades que s’inclouen en el feminisme i que ens fan avançar com a societat», deia Julia Talavera Serra, de la Secretaria de participació i voluntariat de Lambda.
Ràbia també per l’endarreriment de l’aprovació de la llei trans, «que porta molts anys de retard quan les dones trans –no ho hem d’oblidar– varen ser les primeres en protestar en Stonewall i encapçalaren la primera manifestació LGTBI+ en Barcelona», feia memòria Lluïsa Notario Villanueva, qui va ser la primera dona coordinadora de Lambda i primera regidora lesbiana visible de l’Ajuntament de València.
La visibilitat en els espais públics, el ser la “primera dona en…”, permet que altres dones després es sumen a gaudir d’uns drets pels quals altres abans lluitaren, «i que fa possible que la meua filla tinga un espai de seguretat a casa per a expressar-nos qui és, i una llei autonòmica que la protegisca en l’escola i en altres espais», com explicava Mamen Escriche López, metgessa del servei d’emergències.
Ara que li ha arribat el moment de visibilitzar-se més dins de l’activisme, des de la seua professió aclaria també que «protegir menors és aprovar la llei trans, i que mentres no es faça, la sanitat ha d’acompanyar les persones trans que no varen ser protegides de menudes en allò que necessiten».
En una enumeració ràpida, el que necessiten les persones trans és el reconeixement de la seua identitat de gènere i de les decisions sobre els seus cossos, l’eradicació de l’odi trànsfob, plans de protecció en les aules que tallen l’assetjament i l’abandonament dels estudis, acompanyament per a reduir les altes taxes de suïcidi juvenil, atenció respectuosa a la sanitat i programes d’inserció laboral.
Aportar solucions des de l’activisme
La millora de totes aquestes situacions de discriminació que viuen les persones trans passa necessàriament per l’aprovació de la llei integral LGTBI estatal –encara que es conega com a llei trans–, explicava la secretària de participació de Lambda, i «hem de pensar entre totes com fer-ho». I les propostes aportades són, entre d’altres:
- Aferrar-se a l’empatia –perquè l’odi ve de la por, i la por ve de la despersonalització de la persona odiada–
- Desmuntar les mentides amb dades i arguments raonats
- Enfortir-se en la xarxa, com ha fet sempre el moviment LGTBI+, amb altres col·lectius minoritzats
- Denunciar tota agressió trànsfoba i posar el cos per a defensar les companyes trans en qualsevol espai on siguen atacades
- Exigir els partits polítics una coherència en els seus posicionaments i tindre-ho present en el moment de votar
- Mantenir una actitud asertiva: “Les persones trans mereixen els mateixos drets que la resta”.
Com va dir també Lluïsa Notario, «encara que una llei només beneficiara a una persona, és necessari lluitar per eixa llei que li done els mateixos drets que a la resta, i així avancem totes com a societat democràtica», i això és el que ha fet sempre el col·lectiu LGTBI+ per a conquerir drets.
