Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que es commemora demà, 20 de juny,  exigim que tant el sistema d’acolliment per protecció internacional, com els procediments de sol·licitud, incloguen protocols específics per a l’atenció a les persones LGTB+.

A més, incidim en la necessitat que tot el personal implicat en el sistema d’acolliment haja rebut formació en matèria LGTBI per a evitar les situacions discriminatòries que es produeixen en l’actualitat i fins i tot que atempten contra la dignitat de la persona que sol·licita l’ajuda internacional. I és que moltes persones LGBT+ no s’empoderen prou com per a defensar un asil per persecució per orientació sexual o identitat de gènere, per la qual cosa la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) reivindica que s’aplique el principi de no-devolució en els casos en què hi haja indicis que la persona siga LGTB+.

FELGTB ha creat una Comissió de Migrants per a incidir en la cerca de solucions que garantisquen els drets de les persones LGTBI migrants, refugiades o sol·licitants d’asil, ja que es tracta d’una part del col·lectiu especialment vulnerable i de les més afectades a nivell socioeconòmic per la pandèmia del Covid-19.

dia persones refugiades

Abans de la crisi de la Covid-19, el sistema d’asil a Espanya ja generava desprotecció i maltractament a les persones LGTB+ perquè, en molts casos, les vulnerabilitzava i les espentava al mercat laboral irregular i inclús al treball sexual per a sobreviure. Ara que la crisi ha paralitzat les sol·licituds d’asil i ha impedit que aquestes persones continuen aconseguint ingressos, moltes d’elles estan esgotant els seus recursos per a subsistir. Per això, reivindiquem una regulació extraordinària de les persones migrades, refugiades o sol·licitants d’asil que actualment pateixen una vulneració de drets humans fonamentals.

I és que la defensa i millora del dret d’asil per motius d’orientació sexual i identitat de gènere implica també aconseguir que les persones LGBT+ puguen desenvolupar els seus projectes vitals dignament i sense ser objecte de cap tipus de discriminació i persecució al país d’acolliment.

De què fugen les persones LGTB+ sol·licitants d’asil?

Com venim contant-vos en el projecte Km per la diversitat i els drets de les dones LTB, encara hi ha més de 70 països en el món on es criminalitza la diversitat afectivosexual, familiar i de gènere i molts altres en els quals, a diferents nivells, existeixen estructures socials, polítiques, econòmiques i laborals que estigmatitzen i discriminen les persones LGTBI.

Les persecucions comencen en les seues pròpies famílies i, en molts casos, les persones LGTB+ decideixen ocultar la seua orientació sexual o d’identitat de gènere pel temor a l’exclusió social o a les conseqüències que han vist prèviament en altres persones en el seu entorn.

 

En el cas de les persones trans, la situació és especialment problemàtica perquè en molts casos no els és possible amagar la seua expressió de gènere, de manera que es veuen exposades a la vulneració sistemàtica dels seus drets.

En molts casos, qui ha fugit del seu país per raó d’orientació sexual o identitat de gènere no pot buscar suport en altres persones del seu lloc d’orígen quan arriba a Espanya, perquè són precisament aquestes persones, les que han viscut en una societat amb una LGTBIfòbia instaurada, de qui fugen, per la qual cosa solen trobar-se completament soles.

El CIE de Sapadors

dia de les persones refugiades

Fa uns dies s’ha presentat l’Informe “CIE de Zapadores: Sin derecho a tener derechos”, on es documenten les condicions en què es va produir la mort de Marouane Abouobaida, el fet més greu que ha succeït en el CIE en els últims anys però no l’únic.

Aquest informe de la Campanya pel tancament dels CIE també recull la resta de violacions als drets humans que es cometen en aquesta presó racista que no deuria existir.

La situació en el CETI de Melilla

Aquesta situació s’agreuja especialment a Melilla, on persones de múltiples nacionalitats conviuen mentre esperen rebre una resposta sobre la seua situació administrativa, la qual cosa fa que moltes persones LGTB+ es troben a la ciutat amb aquells familiars o coneguts dels quals fugen. Davant d’aquesta situació, les persones LGTB+ romanen dins del CETI (Centres d’Estada Temporal d’Immigrants) per a evitar agressions i persecucions.

No obstant això, FELGTB defensa que l’estat receptor de persones sol·licitants d’asil hauria de garantir la seua seguretat sense que això implique ni un tancament, ni un càstig, per la qual cosa exigeix el trasllat de manera urgent a la península de les persones LGTB+ que romanen en el CETI de Melilla.

A més, recorda que la falta de solucions efectives davant d’aquesta realitat va deixar aquestes persones en una situació d’extrema vulnerabilitat durant el confinament, perquè l’amuntegament en les instal·lacions va obligar les autoritats a incloure en els espais reservats, per a mantindre segures les persones LGTB+, a persones que no eren del col·lectiu.

Share This