El Dia de la Visibilitat Intersex té lloc el 26 d’octubre de cada any des de 2004. Este dia es commemora amb l’objectiu de fomentar el respecte dels drets humans de les persones intersexuals, entre ells el dret a l’autodeterminació i a viure les seues realitats sense por, allunyades del que es defineix com a normal o anormal.
Les persones intersex s’identifiquen com a intersex o intersexuals, un terme paraigua que s’utilitza per a descriure un ample espectre de variacions naturals que afecten els genitals, les gònades, les hormones, els cromosomes o els òrgans reproductius. A vegades, aquestes característiques són visibles des del naixement, altres vegades apareixen en la pubertat i, a vegades, no són físicament evidents en absolut.
Dins de les sigles LGTBI+, la I d’intersexual és de les realitats més desconegudes. Si preguntàrem al carrer què significa «Intersexual», són moltes les persones que encara es referirien a elles com hermafrodites, un terme erroni. Si eres voluntària de Lambda i vols rebre més informació sobre aquest tema, pots vindre a la sessió de dissabte 21 d’octubre a la nostra seu. A més, et recomanem que contactes amb Kaleidos, una associació de persones intersex al País Valencià.
L’estat espanyol manca d’una atenció educativa i metgessa adequada, és insuficient i desigual i les persones intersexuals, en moltes ocasions, s’enfronten a problemes burocràtics per a canviar la seua documentació de gènere. En els llibres de text, en l’educació formal i en l’educació sexual és difícil trobar representacions de persones amb estes característiques físiques. Bé per desconeixement, bé amb intenció de simplificar l’existència a sol cossos masculins i femenins, lis xiquitis, els xiquets i les xiquetes intersex tindran molt difícil identificar-se en la seua etapa escolar.
Aquesta falta de referents es deu al fet que vivim en un sistema organitzat per sexes que obeeix al binarisme, i les intersexualitats trenquen amb eixa classificació. Davant tant desconeixement encara es fa més difícil mostrar-se diferent, per això és fonamental educar en diversitat corporal des de bé prompte per a avançar com a societat diversa en la qual totes les persones siguem respectades.
Població intersexual
Segons diferents estudis, la taxa d’incidència de la intersexualitat en la societat es troba entre el 0,05% i el 1,7%. Un percentatge molt similar al nombre de persones pèl-roges, tal com recull el document Lliures i Iguals de l’ONU. En l’estat espanyol es calcula que naixen al voltant de 400 persones intersexuals cada any. La població intersexual és extremadament diversa, amb més de 40 característiques genètiques rellevants conegudes. Són persones que simplement tenen parts del cos que són diferents del que es considera “normal”: un clítoris considerat gran, un penis amb la uretra en la seua base, falta de vagina, gònades mixtes, etc.
Les persones intersexuals naixen amb característiques sexuals que no s’ajusten a les normes mèdiques per als cossos femenins i masculins, i com a resultat poden patir d’estigma, discriminació i també ser objecte d’intervencions mèdiques sense el seu consentiment personal i informat en molts països. Fins a febrer d’enguany, la mutilació genital a persones intersexuals era legal a Espanya i ha sigut finançada per l’estat mitjançant el Sistema nacional de Salut pública. Abans, Madrid, Aragó, les Illes Balears i el País Valencià eren les úniques comunitats autònomes que tenien lleis que prohíbien la mutilació genital en menors intersexuals si no hi havia riscos mèdics, i obligava a posposar les cirurgies fins que la pròpia persona tinguera maduresa suficient per a participar en la presa de decisions.
Mites sobre la intersexualitat
El desconeixement de les realitats intersex, encara que es van visibilitzant cada vegada més, dona peu a una gran quantitat de mites dels quals intentem aclarir uns quants:
🌺 La intersexualitat no és un trastorn que necessita ser corregit ni les persones intersexuals tenen una afecció que haja de ser canviada.
🌺 La paraula intersex té a veure amb les característiques sexuals físiques, cosa que no significa que les persones intersexuals no tenen tots dos genitals sinó parts del cos considerades atípiques.
🌺 NO són persones malaltes, així que no precisen de processos mèdics de normalització binària. La cirurgia només ha d’emprar-se quan la salut estiga en perill i això no s’aplica a les cirurgies cosmètiques, dissenyades per a fer que els genitals complisquen amb la norma binària.
🌺 Intersexual no té res a veure amb ser trans. Trans és un terme paraigua que indica que la identitat de gènere d’una persona és diferent de la que li va ser assignada a la persona quan va nàixer.
🌺 Les característiques físiques sexuals són alguna cosa diferent de la identitat de gènere de la persona o a la seua orientació sexual, és a dir, cap a qui se senta atreta.
🌺 Una persona intersex pot ser hetero, gai, lesbiana, bisexual o asexual, i pot identificar-se com a dona, home, totes dues coses o cap.
Per què el 26 d’octubre?
Betsy Driver y Emi Koyama són dues dones intersexuals que van voler obrir una finestra al món per a donar-li visibilitat a un concepte desconegut “La intersexualitat”, i van decidir que seria el 26 d’octubre en commemoració de la primera protesta d’este col·lectiu l’any 1996, durant la conferència anual de l’Acadèmia Americana de Pediatria, a la ciutat de Boston, els Estats Units.
Betsy va descobrir als 30 anys la seua realitat i va cofundar «Bodies Like Ours», un fòrum intersexual en línia que promou la visibilitat i l’apoderament, des d’on poder comptar la seua experiència i abraçar les històries de moltes altres persones que com ella estaven passant pel mateix. Per primera vegada, les persones amb variacions intersex, estaven parlant sobre això, públicament i com a grup.
Al costat d’Emi, companya en el fòrum, van establir el Dia de la Visibilitat Intersex com un esforç comunitari per a crear consciència entorn de la intersexualitat. Van animar a altres organitzacions a unir-se a este esforç, amb l’esperança que diferents grups i persones, d’algun mode, prengueren aquesta bandera i la convertiren en una cosa significativa… i fins a hui.
