Des de Lambda hem celebrat amb alegria continguda l’aprovació definitiva de la coneguda popularment com a Llei trans per part del Congrés dels Diputats perquè suposa un avanç en el reconeixement dels nostres drets però no per a totes perquè moltes companyes ens hem quedat fora d’esta llei: les intersex, les migrants i les que som menors de 14 anys.
En paraules de la ministra d’Igualtat de Podemos, Irene Montero: «Hui hem fet un pas de gegant» en reconéixer la «lliure determinació de la identitat de gènere», sobre esta llei que per fi despatologitza la transsexualitat com els moviments activistes venim reclamant des de fa molts anys. També esta llei prohibeix les teràpies de conversió en tot el territori nacional, una altra reivindicació històrica dels col·lectius LGTBI+.
La presidenta de la Federació Estatal LGTBI+, Uge Sangil, insistia que «la lluita no acaba ací perquè hem de garantir una bona implementació i continuar treballant per l’ampliació de drets, com s’ha continuat fent des de l’aprovació del matrimoni igualitari», i va afegir també: «és fonamental que el reflectit en la llei, que ens situa com un dels països amb una legislació més avançada en matèria de drets LGTBI+, es traduïsca en drets reals».
Llig el text íntegre de la llei LGTBI de 2023 en el BOE, fent clic ací
Ana Valenzuela, presidenta de Chrysallis, Associació de Famílies d’Infància i Joventut Trans, denunciava l’extrema violència a la qual les faules i la desinformació difoses durant la tramitació van exposar les persones trans en general i menors en particular: «Qui llancen estos discursos haurien de plantejar-se que el seu odi va dirigit a persones reals, a menors amb noms i cognoms que els escolten des de les seues cases i pateixen».
En el mateix sentit, Sangil assenyalava: «la violència i els discursos d’odi s’han encebat també amb les persones trans adultes que, per molt empoderades que estiguem, hem estat exposades a un bombardeig inhumà de barbaritats que s’han dit sobre nosaltres. Ara necessitem un procés de reparació perquè hem patit molt».
El llarg camí de la llei
L’últim tram del recorregut de la llei fins a la seua aprovació comença amb la reducció dels textos de les propostes de la llei trans i llei LGTBI en una única Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI que, després de les esmenes del Senat, va ser aprovada el 16 de febrer de 2023 amb 191 vots a favor, 60 en contra i 91 abstencions.
El 6 de juliol de 2021 es va signar el text definitiu en el Consell de Ministres per a passar a la segona fase, és a dir, tramitar-se en el Parlament. Abans va passar pel Consell Fiscal, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell d’Estat. Al setembre de 2021, el Congrés va instar el Govern a agilitzar la tramitació d’aquest avantprojecte. Un mes després, el 20 d’octubre, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va anunciar durant la seua compareixença en la Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats que l’avantprojecte tornaria al Consell de Ministres en segona volta en el primer trimestre de 2022.
Per part seua, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre a l’abril de 2022 el seu dictamen sobre aquest tema, preceptiu però no vinculant. La Llei Trans i de Drets LGTBI va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el 22 de desembre de 2022 i va continuar la seua tramitació parlamentària al Senat fins a ser finalment aprovada el 16 de febrer de 2023. Aquesta llei va entrar en vigor a l’endemà de la seua publicació en el BOE, l’1 de març de 2023.
