Les últimes investigacions nacionals i internacionals alerten d’una situació cada vegada més alarmant per a les persones trans. Malgrat els avanços legislatius d’anys recents, la vulnerabilitat estructural de les persones trans s’agreuja. Els informes Estat Socioeconòmic 2025, Estat Sexili 2025, Estat d’Odi 2025 i Estat Polític 2025 de FELGTBI+ constaten un augment de la discriminació, l’odi i la precarietat que afecten de manera desproporcionada a les persones trans en l’Estat espanyol en el món.
Increment de l’odi i la violència
L’Estat d’Odi 2025 de FELGTBI+ adverteix que la població trans és una de les més exposades a l’odi social i digital. Les agressions, amenaces i fustigació —especialment en xarxes socials— continuen creixent, mentre els discursos institucionals i mediàtics hostils tenen un impacte directe en la percepció social i la seguretat de les persones trans.
- Les agressions en l’Estat espanyol es dupliquen en un any: L’informe Estat de l’Odi: Estat LGTBI+ 2025 (Enquesta 40dB per a FELGTBI+) arreplega que les agressions físiques o verbals denunciades per persones LGTBIAQ+ han passat del 6,8% en 2024 al 16,25% en 2025. Eixe augment es tradueix, segons el mateix informe, en aproximadament 812.000 persones del col·lectiu afectades per agressions físiques o verbals en l’últim any.
- Incidència global d’experiències d’odi en l’Estat espanyol: L’informe indica que 42,5% de les persones LGTBIAQ+ han sigut víctimes d’alguna situació d’odi en l’últim any (assetjament, agressió, discriminació), la qual cosa assenyala una exposició àmplia i sostinguda al fenomen.
- Context europeu (FRA): L’Agència de Drets Fonamentals de la UE, en la seua última enquesta paneuropea, constata que les persones trans i intersex afronten nivells més alts d’assetjament, violència física i sexual que altres grups LGBTIAQ+; a escala UE, el 14% de la població LGBTIAQ+ va declarar haver patit un atac físic o sexual en els cinc anys anteriors (amb xifres superiors entre trans i intersex). La FRA també documenta una persistent reticència a denunciar per desconfiança en les institucions.
Precarietat socioeconòmica
Segons l’Estat Socioeconòmic 2025, de FELGTBI+, les taxes de desocupació, pobresa i exclusió social són significativament superiors entre persones trans que en el conjunt de la població LGTBIAQ+ i, encara més, que en la població general. Persisteixen barreres d’accés a l’ocupació, discriminació en processos de selecció i taxes elevades d’inestabilitat laboral, afectant especialment dones trans i persones trans migrants.
- Risc de pobresa entre persones trans: El 48% de les persones trans es troba en risc de pobresa. A més, 1 de cada 4 llars de persones trans ingressa menys de 1.000 € al mes.
- Baixa intensitat laboral: L’informe assenyala que 3 de cada 10 persones trans presenten baixa intensitat laboral (treball remunerat només durant uns pocs mesos a l’any), la qual cosa agreuja la seua vulnerabilitat econòmica i dificulta la protecció social efectiva.
- Comparació amb la població general: Aquestes xifres situen la població trans molt per damunt de la mitjana general en risc econòmic; l’índex AROPE de la població general espanyola (per a context nacional) es va situar entorn del 25–26% en 2024, mentre que el 48% entre persones trans evidencia una bretxa substancial.
Sexili i desplaçament intern
L’informe Estat Sexili 2025 documenta que un nombre creixent de persones trans es veuen obligades a abandonar els seus llocs d’origen per falta d’acceptació familiar, assetjament escolar o rebuig social. Aquests desplaçaments forçats dins del territori espanyol impliquen pèrdua de xarxes, major risc de pobresa i una significativa afectació emocional.
- Persones que s’han desplaçat per la seua orientació/identitat: Un 13% de les persones enquestades ha canviat de país, municipi o província per motius vinculats a la seua orientació sexual, identitat o expressió de gènere.
- Impacte en població jove: En la submostra juvenil, les dades mostren que 16,3% de jóvens LGTBIAQ+ ha hagut de canviar de residència per motius relacionats amb la seua identitat i que el 40% ha viscut o considerat el desplaçament forçós com a única via per a viure sense por del rebuig.
- Conseqüències quantificables: El sexili o trasllat intern s’associa estadísticament amb pèrdua de xarxes de suport, menor estabilitat laboral (reforçant la baixa intensitat laboral citada en l’apartat anterior) i major risc de pobresa; els informes documenten aquestes correlacions de manera consistent.
Retrocessos polítics
D’acord amb l’Estat Polític 2025, diferents governs autonòmics han impulsat reformes que debiliten mecanismes de protecció per a les persones trans, eliminen garanties d’autodeterminació o reobrin debats sobre pràctiques prohibides com les teràpies de conversió. Aquest retrocés legislatiu contribueix a la polarització social i augmenta la sensació d’inseguretat del col·lectiu.
- Percepció i acció política documentades: Una part significativa de la població LGTBIAQ+ percep una menor eficàcia del govern i d’algunes institucions en la lluita contra prejuís i discriminació respecte a 2024. L’informe documenta variacions en la valoració institucional i en la intenció de vot relacionades amb experiències d’odi.
- Canvis normatius autonòmics concrets: En 2024-2025 s’han registrat reformes autonòmiques que modifiquen o retallen garanties per a persones trans: exemples rellevants inclouen la modificació de la normativa en la Comunitat de Madrid (reformes que van restringir reconeixement o assistència autonòmica per a menors) i la reforma de la Llei Trans de la Comunitat Valenciana per determinats grups parlamentaris, que va introduir requisits i controls addicionals (autoritzacions parentals per a menors, condicionants sobre intervencions i altres canvis que han sigut qualificats per organitzacions de drets humans com a regressius). Aquestes reformes han provocat reaccions institucionals (recursos, mocions) i mobilitzacions socials.
- Denúncies d’usos partidistes dels drets LGTBI+: Organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional han denunciat que els drets LGTBIAQ+ s’estan emprant com a “moneda de canvi” en acords i estratègies autonòmiques, i han demanat la intervenció d’instàncies estatals per a garantir mínims de protecció universal.
Salut mental: un impacte desproporcionat
Amb motiu del Dia de l’Orgull LGTBIAQ+ 2023, la Confederació Salut Mental Espanya va presentar els resultats de l’estudi La situació de la salut mental a Espanya, que mostra xifres especialment preocupants per a la població LGTBIAQ+, afectant de forma accentuada a persones trans:
- Les persones LGTBIAQ+ reporten més del doble d’intents o ideacions suïcides que la població general (32,1% enfront de 14,5%).
- Les autolesions també es dupliquen (19,5% enfront de 9%).
- Només el 43,6% de les persones LGTBIAQ+ percep la seua salut mental com a bona o molt bona, enfront del 62,5% de la població general.
- El 64,9% ha patit atacs d’ansietat, el 55,4% depressió i quasi la meitat ansietat persistent.
- Les persones LGTBIAQ+ acudeixen a serveis psicològics en taxes molt més altes (33,9% enfront del 20,8% de la població general).
Aquestes xifres evidencien l’efecte directe de la discriminació, el rebuig social i l’odi en la salut mental de les persones trans i del conjunt de la població LGTBIAQ+. A això se suma la dada de l’estudi IPSOS Pride 2023, que estima que un 14% de la població espanyola s’identifica com LGTBIAQ+, la qual cosa suposa quasi cinc milions de persones, destacant la magnitud social d’aquesta realitat.
