Aquest 20 de novembre, dia internacional de la Memòria Trans, volem fer la vista arrere per a honrar i rememorar totes les persones trans que ja no es troben entre nosaltres i van lluitar pels drets del nostre col·lectiu perquè, les qui hui vivim, ho tinguem més fàcil. Recordem especialment Carla Gallén i Ana Cano, companyes de Lambda que van donar la cara perquè les nostres vides anaren més dignes. Moltes gràcies, Carla. Moltes gràcies, Melu.
Amb aquesta campanya vam mostrar el passat, el present i el futur i com totes les persones hem aportat el que era a la nostra mà per a conformar un puzle humà que representa la nostra lluita, la suma de dècades i dècades per aconseguir la igualtat real. Perquè estem fartes de ser ciutadania de segona i de ser expulsades als marges de la societat.
Estem en 2020 i, malgrat els avanços, encara som discriminades, oprimides i marginalitzades. Necessitem una llei trans estatal JA, que reconega l’autodeterminació de gènere, que despatologitze les nostres identitats com ja va fer l’OMS fa més de dos anys, que ens dote d’eines per a lluitar contra la discriminació per ser diferents…
Encara així, aquestes lleis no serveixen de res sense el suport de la societat i la seua implicació. Sense un marc social en un Estat de ple dret i democràtic que defense la nostra diversitat i que no obligue a les persones trans, binàries i no binàries, a complir amb els estàndars de la resta de la societat per a meréixer respecte.
Volem estudiar, però ens assetgeu contínuament. Volem treballar, però no ens doneu oportunitats. Volem ser nosaltres mateixes, però ens obligueu a declarar-nos malaltes.
Volem ser feliços, volem que ens deixeu viure, volem que no ens mateu de fam, volem deixar els carrers, volem que ens acolliu quan fugim del nostre país.
Volem ser, volem la nostra llei!