El Dia internacional de les persones no binàries es commemora el 14 de juliol des de 2012, amb l’objectiu de conscienciar sobre els problemes als quals ens enfrontem les persones no binàries, i per a deixar clar que existir com a identitat no binària mereix el mateix respecte que qualsevol altra persona.

Continuem sent invisibles en una societat heteropatriarcal en la qual tot es fica en dues caixes: la norma social ens encasella en masculí o femení, no obstant això, hi ha persones no binàries amb pit, sense pit, amb penis, amb vulva, amb borrissol, sense borrissol, que s’hormonen, que no ho fan, que s’operen i que no. Ser home o dona no ens representa i aquesta és una realitat que segueix sense ser percebuda per la societat, sense ser acceptada, per la qual hem de continuar lluitant perquè entre en l’imaginari col·lectiu i s’entenga que tenim els mateixos drets que la resta de la població.

Quan expressem la nostra identitat de gènere ens trobem amb un 38% de persones que desconeixen el que és ser no binària, un 21% fan preguntes incòmodes i un 16% d’elles mostren actituds de menyspreu. No obstant això, volem existir com a identitats no binàries i poder parlar-ho amb normalitat, perquè és la nostra manera d’existir, on ens sentim cómodis, i no hem d’ocultar-nos per a no incomodar a la resta.

Què molesta d’allò no binari?

Les persones no binàries sempre hem existit i volem que se’ns escolte. Com ens vestim són expressions creatives de qui som, però com ens identifiquem no és una moda. Volem que es respecten els nostres pronoms i l’ús del llenguatge neutre.

Deixem d’assumir qui és altra persona per la seua expressió i preguntem “amb quins pronoms t’identifiques?”. És molt important preguntar les persones com se senten identificades perquè no és el mateix la identitat de gènere, que és com vivim i ens sentim, que l’expressió de gènere o com ens mostrem de cara a l’exterior.

Usar la -i (-e en castellà) tampoc és una moda: ho fem per a generar paraules neutres o incloents com a recurs per a donar espai i visibilitat a un gran grup de persones que ningú inclou en la societat.

Reclamem una tercera casella que ens identifique

Les persones no binàries hem quedat fora de la recentment aprovada llei LGTBI estatal espanyola, per això continuem exigint que hi haja lleis que vetlen pels nostres drets i que la nostra identitat no binària siga reconeguda per les institucions. Austràlia, Bangladés, el Canadà, Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, els Estats Units i Nova Zelanda inclouen opcions de gènere no binari en els seus passaports i permeten marcar aquest gènere amb una ‘X’ en el permís de conduir.

No obstant això, la majoria de les persones no binàries encara no tenim un passaport de gènere ni identificació oficial, ja que la majoria dels països del món no reconeixen el gènere no binari com a legal. Tampoc l’estat espanyol, per això reclamem una tercera casella en els documents oficials que no ens obligue a assenyalar-nos com a home o dona i valide els nostres drets com a part de la ciutadania.

Tindre referents ajuda a ser més visibles

En els últims anys, diversos personatges públics destacats han expressat públicament que s’identifiquen com a persones no binàries. Potser un dels exemples més destacats és Sam Smith, cantant que ha parlat públicament de sentir-se tan dona com home. En un vídeo publicat en 2019, confessava que, després d’un temps en guerra entre el seu cos i la seua ment, per fi s’identificava amb el gènere no binari.

Mostrar-nos no binàries és també una acció personal i política, fer-nos visibles entre les amistats, en el treball, amb la família i en qualsevol part, més enllà dels estereotips socials. Per descomptat, volem sentir-nos segures en totes aquestes situacions. Com no sempre és possible, fem espais segurs en Lambda, com el que tindrà lloc el pròxim dissabte, 15 de juliol, en la nostra seu. Fes clic ací per a veure el detall en la nostra agenda.

La bandera no binària

També ajuda tindre una bandera que ens unisca en la nostra lluita. La bandera no binària va ser dissenyada en 2014 i s’atribueix a Kye Rowan, en aqueix momento uni adolescent que es presentava com «un vell guerrer de la justícia social».

A què corresponen els colors de la bandera no binària?

• Groc: reuneix les persones que no s’identifiquen o assumeixen dins d’un sistema binari
• Blanc: agrupa les persones que s’assumeixen com diverses o tots els gèneres
• Morat: fa al·lusió als qui estan en algun lloc entre el masculí, femení o mescla de tots dos
• Negre: es refereix a les persones que no s’assumeixen sota cap gènere