Hui, 26 d’octubre, commemorem el Dia de la Visibilitat Intersex, una jornada clau per a crear consciència sobre la situació de les persones intersex i els seus drets, que han sigut invisibilitzats i vulnerats durant molt de temps. És hora d’educar a la societat, trencar el silenci i combatre els prejudicis. Promoguem un món on totes les persones, sense importar el seu cos, siguen respectades i celebrades.
Aquesta data recorda el primer acte públic intersex en 1996 a Boston, on un grup de persones intersex i les seues persones aliades van protestar davant l’Acadèmia Americana de Pediatria. La seua demanda: posar fi a les cirurgies no consentides i els tractaments mèdics innecessaris en infància intersex.
Des de llavors, aquest dia s’ha convertit en un símbol de lluita per l’autonomia corporal i la visibilització de les experiències intersex. És un cridat a detindre la patologització i exigir respecte per la diversitat corporal.
Per què les identitats de la I són ignorades o tractades com a anormals?
Segons l’ONU, entre el 0,5% i l’1,7% de la població és intersex, la qual cosa a Espanya representa prop de 800.000 persones, més que la població pèl-roja. Malgrat aquesta prevalença, les persones intersex continuen sent invisibilitzades, i gran part de la població desconeix el significat de la “I” en LGTBI. Això reflecteix la falta de coneixement i reconeixement cap a aquesta comunitat.
Iolanda Melero, activista intersex i cofundadora de Kaleidos, explica que la inclusió de la “I” en les sigles LGTBI+ simbolitza la diversitat corporal i la protecció de drets humans. L’activista afirma que les identitats intersex es consideren “anormals” a causa de la falta d’informació, la qual cosa perpetua estigmes i exclou a les persones intersex del debat públic sobre diversitat i drets.
Un altre factor que contribueix a aquesta marginació és la imposició de normes binàries de gènere, les quals reconeixen únicament home i dona, ignorant altres realitats com la intersexualitat. Aquesta visió reforça la idea que els cossos intersex han de corregir-se en lloc d’acceptar-se. A més, la medicina ha reforçat aquesta marginalització a través de cirurgies i tractaments hormonals no consentits, aplicats des de la infància per a normalitzar els cossos intersex, la qual cosa incrementa l’estigmatització. Iolanda Melero destaca que la intersexualitat no és una anomalia, sinó una expressió de la diversitat corporal que desafia les categories de gènere rígides.
Les persones intersex enfronten un cicle d’invisibilització a causa de la falta de reconeixement social, mèdic i legal, la qual cosa perpetua la noció que han de ser corregides. Aquesta invisibilitat afecta greument la seua salut física i emocional, a més de reforçar la desinformació en la societat.
L’organització Kaleidos treballa per a trencar aquest cicle, promovent la visibilització i educació sobre les experiències intersex. Segons Iolanda Melero, només mitjançant l’acceptació social i la visibilització es pot superar la patologització que ha afectat tantes persones intersex des de la seua infància.
Quines són les principals reivindicacions de les persones intersex?
Les persones intersex lluiten per la defensa dels seus drets humans, l’autonomia corporal i la fi de la discriminació. Les seues principals reivindicacions inclouen:
Acabar amb els tractaments no consentits i innecessaris: Les persones intersex exigeixen que les intervencions mèdiques irreversibles solo es realitzen quan la persona puga prendre una decisió informada i lliure. Demanen accés a informació clara i la llibertat per a decidir sobre els seus cossos sense pressions mèdiques o socials.
Lluitar contra la patologització: La lluita contra la percepció dels cossos intersex com a anormals perquè no encaixen en la norma binària d’home-dona és fonamental. Patologitzar un cos sa genera estigma i afecta l’autoestima. En lloc de veure els seus cossos com a dignes i saludables, moltes persones intersex pateixen una percepció negativa a causa d’aquesta patologització que no entén la diversitat biològica com una cosa natural.
Posar fi a les mutilacions genitals no consentides en menors: Les cirurgies de normalització genital són pràctiques comunes en molts països. En 2023, només sis països, incloent-hi Espanya i Alemanya, han prohibit aquestes pràctiques. Les cirurgies irreversibles, sovint no necessàries per a la salut, tenen efectes negatius a llarg termini en el benestar físic i psicològic dels afectats.
Promoure una societat inclusiva: La despatologització és clau per a construir una societat que respecte la diversitat corporal. La lluita intersex busca eliminar el “problema mèdic” i establir una visió dels seus cossos com una expressió natural de la diversitat humana. Això requereix legislació i educació des de la infància, promovent una societat on cada persona, sense importar el seu cos, puga viure amb dignitat i respecte.
