El Dia contra la LGTBI-fòbia en l’esport es commemora el 19 de febrer en honor a Justin Fashanu, el primer futbolista professional a declarar-se obertament gai. La valentia de Fashanu li va costar el rebuig de la indústria i la pressió social, portant-lo a una tràgica mort en 1998. La seua història ens recorda que l’homofòbia, la transfòbia i la serofòbia continuen existint en els estadis, equips i vestuaris.
Discriminació i desigualtat en l’esport
Les persones LGTBI+ enfronten barreres en l’àmbit esportiu, però dins del col·lectiu hi ha realitats encara més invisibilitzades:
- Persones trans: Veuen la seua identitat qüestionada i troben obstacles per a competir.
- Persones intersex: Són forçades a encaixar en normes binàries i excloses de les competicions.
- Persones amb VIH: A pesar de la ciència, encara han d’enfrontar prejudicis i desinformació.
Què passa quan una dona intersex guanya una carrera? La qüestionen.
Què passa quan un home amb característiques excepcionals guanya una competició? Li diuen heroi.
Caster Semenya, atleta intersex, ha sigut discriminada per les seues característiques físiques. Mentrestant, Miguel Induráin va ser aplaudit per la seua capacitat pulmonar excepcional. Doble moral? El problema no és el rendiment esportiu, sinó la discriminació.
És hora de posar fi als vetos, a l’exclusió i als prejudicis. Defenguem un esport per a totis!
VIH i esport
En 2018, el VIH va deixar de ser un criteri d’exclusió per a moltes professions a Espanya, però continua sent un requisit en algunes disciplines esportives, sense tindre en compte la informació actualitzada sobre el virus:
- Una persona amb VIH en tractament NO transmet el virus.
- No hi ha casos documentats de transmissió en l’esport.
- Fer proves de VIH per a accedir a un lloc de treball NO és legal.
Quantes oportunitats més negarem per estigma i desinformació? Creem un esport lliure de serofòbia.
Dones trans en l’esport: realment tenen avantatge?
Si les dones trans guanyen unes vegades i altres perden, on està el suposat avantatge? Este no és un debat esportiu, sinó una qüestió de prejudici i exclusió.
Laurel Hubbard, dona trans i alçadora de pesos, va ser acusada de tindre un avantatge… però va perdre en Tòquio 2020 sense aconseguir alçar 120 kg. Mentrestant, les guanyadores (totes dones cis) van alçar fins a 270 kg.
La competència és sana, la discriminació no. L’esport ha de ser un espai segur i inclusiu per a totes les persones. Per això reclamem un esport per a totis!
