Des de Lambda denunciem la bifòbia i posa el focus enguany en l’esborrament de la bisexualitat en les estadístiques, la negació de l’existència dels homes bisexuals, el qüestionament de l’orientació en funció de la parella que es tinga i la hipersexualització en l’imaginari social. Les actituds negatives cap a les persones bisexuals generen violències en diferents àmbits de la vida. La bisexualitat és una de les orientacions sexuals encara més desconegudes i poc respectades, fins i tot dins del mateix col·lectiu LGTBIAQ+, per això, pel Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual, l’associació valenciana ha organitzat una activitat per parlar d’experiències de bifòbia el mateix dimarts 23 de setembre, a les 18 h, a la seu del col·lectiu. «Encara és necessari denunciar la bifòbia i continuar reivindicant els drets de les persones bisexuals perquè la nostra situació no ha millorat», explica Saikan Santos Ferrer, activista bisexual de Lambda.
Una altra manera d’invisibilitzar la bisexualitat és considerar que totes les persones ho són perquè és només una de les múltiples orientacions sexuals que existeixen, no l’única. També ho és dir que les persones bisexuals gaudeixen del privilegi heterosexual, quan la pressió heteronormativa fa que moltes persones no es visibilitzen o no es donen l’oportunitat d’explorar la seua orientació sexual. En atenció a la salut mental, moltes vegades es considera que aquestes persones estan confoses i reben un tracte indigne en els moments en què són més vulnerables. Un 37,15% dels homes bisexuals reporten ideacions i intents de suïcidi, i un 15,2% de les dones bisexuals, segons el llibre Más que visibles, coordinat per Carlos Castaño Rodríguez i Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz.
En els serveis de salut, no s’atén les persones en funció de les pràctiques sexuals sinó de la parella del moment. En el cas dels homes, la majoria són invisibilitzats en ser llegits com a gais per les seues relacions amb altres homes. Per això, el suggeriment és parlar de parelles formades per dues dones o dos homes, sense caure en la classificació monosexual per no excloure amb el llenguatge les persones bisexuals. En entorns familiars i educatius encara no hi ha espais lliures on les persones del col·lectiu puguen desenvolupar-se com persones amb vides plenes i lliures de violències. La situació no millora en els llocs de treball: «de grans es manté la invisibilització entre les companyes de feina per por a ser criticades o ridiculitzades, o acusades de promíscues o infidels sense atendre les vivències de cada persona; i en el cas de les dones s’afegeix també una mirada hipersexualitzada», explica l’activista.
La negació de la bisexualitat en les proteccions internacionals posa en risc les persones bisexuals que troben dificultats per a ser reconegudes com a part del col·lectiu LGTBIAQ+, la qual cosa se suma als molts entrebancs que ja viuen les persones sol·licitants. La falta de persones bisexuals referents dificulta la legitimació d’aquestes persones i el reconeixement de la nostra participació en la història dels drets LGTBIAQ+.
Per tot açò, les persones bisexuals reclamen un reconeixement explícit en lleis i programes polítics, també en les estadístiques i, així, poder accedir a recursos de suport adequats a les discriminacions que pateixen, com podrien ser campanyes de sensibilització en els diferents àmbits on s’exerceix la bifòbia.
El mateix 23 de setembre hem organitzat una activitat per a conèixer referents bisexuals: Invisibilitzades: esborrament i instrumentalització de la bisexualitat perqué dins del col·lectiu també hi ha bifòbia i hem descobert les distintes cares que presenta, per tal de dir prou a l’ús de la bisexualitat com a “fetitxe” i al seu esborrament com a orientació. Fem visible allò que volen invisibilitzar.
