En 2024 Lambda i Chrysallis denunciem davant la ciutadania que el Partit Popular planejava desmantellar la Llei Trans Valenciana. Ells ho van negar. Hui, les seues pròpies esmenes ho demostren: Déiem la veritat.
Fa un any, des dels col·lectius LGTBI+ i entitats defensores dels drets humans advertim a la ciutadania que el Partit Popular estava preparant una reforma de la Llei Trans de la Comunitat Valenciana que suposaria una retallada directa de drets fonamentals.
Aleshores, des del PP se’ns va acusar de mentir, de crear alarma social, de queixar-nos per perdre privilegis i d’inventar una amenaça que —deien— no existia. Hui, les seues pròpies esmenes registrades en les Corts i l’anàlisi jurídica que les avalua demostren que déiem la veritat.
POTS LLEGIR L’INFORME “Las enmiendas del Partido Popular a la Ley Trans Valenciana vulneran derechos fundamentales”
Aquest informe jurídic confirma que les esmenes presentades pel Partit Popular a la Llei Trans de la Comunitat Valenciana suposen una regressió directa en drets fonamentals per a les persones trans, especialment menors. L’anàlisi tècnica explica que aquestes modificacions afecten de manera greu a principis com la igualtat, la dignitat, la participació democràtica i l’accés a la salut, reconeguts en la legislació autonòmica, estatal i internacional.
Aquestes esmenes representen una amenaça greu al sistema de drets que la Comunitat Valenciana havia consolidat des de 2017. A més, algunes de les mesures podrien ser impugnables per vulnerar principis constitucionals i compromisos internacionals com la Constitució Espanyola, Convenció sobre els Drets del Xiquet o els Principis de Yogyakarta+10.
Un dels canvis més greus introduïts per les esmenes del Partit Popular és el que afecta els drets fonamentals de menors trans. Fins ara, la legislació reconeixia el dret al fet que se’ls escolte en totes aquelles decisions que els afectaren, en funció del seu grau de maduresa (Llei orgànica 1/1996, art. 9 i Convenció sobre els Drets del Xiquet, art. 12). Les noves esmenes, no obstant això, imposen que només puguen participar si ho autoritzen les seues famílies o, en defecte d’això, la justícia i sempre a partir dels 12 anys. Això trenca amb el principi d’autonomia progressiva i relega la voluntat de la persona menor d’edat a un segon pla, fins i tot quan tinga prou maduresa per a expressar-la amb claredat. En la pràctica, una adolescent trans de 13 anys que vulga que el centre educatiu la tracte amb el seu nom sentit quedarà desemparada si els seus progenitors no li donen suport explícitament.
Un altre canvi especialment regressiu és l’eliminació de l’obligació per part de les administracions públiques de tractar a cada persona conforme a la seua identitat de gènere manifestada. Això suposa un greu retrocés, ja que deixa fora de protecció a totes aquelles persones trans que no han fet el canvi registral, com menors, persones migrants, sol·licitants d’asil o persones no binàries. Abans, encara que el DNI no reflectira el seu gènere, la Generalitat estava obligada a dirigir-se a aquestes persones amb respecte a la seua identitat. Amb la reforma, eixa garantia desapareix. Això obri la porta a situacions de maltractament institucional, com que una persona siga anomenada en públic per un nom que no reconeix o assignada a un espai equivocat en un servici públic.
També se suprimeix la funció principal del Consell Consultiu Trans, l’únic òrgan de participació regulat específicament per a garantir la veu del col·lectiu trans en el disseny i avaluació de polítiques públiques. Este consell, previst en l’article 12 perd la seua funció principal. El seu lloc l’ocuparia un suposat “Consell LGTBIQ+” que no existeix en la legislació autonòmica actual. El resultat és clar: el col·lectiu trans queda institucionalment silenciat, perdent la seua capacitat d’interlocució directa i diferenciada com demanda la legislació nacional i internacional al respecte.
En l’àmbit sanitari, les esmenes imposen nous filtres mèdics i psicològics perquè menors trans puguen accedir a tractament, contradient la Llei estatal 4/2023 i la classificació CIE-11 de l’OMS, que abandona la visió patologitzant de les identitats trans. Ara s’exigeix una avaluació mèdica prèvia amb criteris biomèdics rígids, acompanyament psicològic imposat durant tot el procés, i en cas de comorbiditat —com a epilèpsia o TDAH — un informe favorable addicional. Estes exigències no s’apliquen a la resta de menors cis (els qui no són trans) en condicions similars, la qual cosa implica un tracte discriminatori per raó d’edat i un requisit estigmatitzant. A més, s’introdueix el concepte de “desistiment”, que pressuposa que algunes persones es penediran, reforçant la falsa idea que la identitat trans és inestable o patològica.
Finalment, s’elimina el règim sancionador autonòmic, renunciant a una ferramenta clau per a la protecció efectiva de drets. Segons l’article 49.1.26a de l’Estatut d’Autonomia, la Generalitat té competència per a desenrotllar polítiques d’igualtat i sancionar el seu incompliment. No obstant això, amb aquesta esmena, tota resposta enfront de la discriminació queda en mans de l’Estat. Això debilita la capacitat autonòmica per a actuar davant vulneracions concretes. Per exemple, si una funcionària o funcionari de la Generalitat exclou d’una prestació a una dona trans, l’administració valenciana no sancionarà, com si podia abans. Això aplana el camí al colp de gràcia final a la llei trans autonòmica perquè, si com ha promés públicament, Alberto Núñez Feijóo derogara la Llei Trans estatal (si arriba a governar), la llei autonòmica quedaria sense règim sancionador de cap mena.
