Des de Lambda-col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, vàrem iniciar en 2015 la campanya “Borinot el que no bote”, demanant a la societat valenciana que canviara la paraula maricón per borinot en esta cançó festiva tan coneguda. L’objectiu no era un altre que fer unes Falles més respectuoses i inclusives per a les persones LGTB.
A dia de hui, hi ha casals fallers i agruacions musicals que en nom de la tradició consideren que és millor seguir cantant “maricón el que no bote”. Ens preguntem per què esta resistència a un canvi que l’única cosa que pretén és generar una societat més respectuosa i igualitària per a les persones?
Si posem atenció a una definició general de la paraula tradició, per descomptat esta argumentació seria més que vàlida, doncs entenem per tradició el conjunt de costums i manifestacions que cada societat considera valuoses i manté perquè siguen apreses per les noves generacions, com a part indispensable del llegat cultural. Però qui diu que és este llegat el que volem deixar a les futures generacions?
En ple segle XXI les persones som més que conscients que vivim en una societat patriarcal i heteronormativa, que genera comportaments masclistes, com l’assetjament a les dones i els feminicidis, i LGTBfòbics amb el bulling escolar a menors homosexuals, bisexuals o transsexuals o la violència en els carrers, entre altres, ja que ho veiem cada dia quan agafem un periòdic, naveguem per la xarxa o encenem la televisió. Estos comportaments masclistes i LGTBfòbics es basen precisament en arguments com el que estem qüestionant, la tradició. Quantes vegades hem sentit “açò és així de tota la vida”, “a estes altures de la pel·lícula açò no va a canviar” o “no ho dic per ofendre, però així ens entenem tots”? I amb estes frases apreses des de xicotetes, les persones seguim generació rere generació perpetuant un sistema que ens oprimeix, mensprea, genera desigualtats i ens lleva llibertat per a “ser” diverses.
Perpetuar en l’imaginari col·lectiu la paraula maricón com un insult només reforça la LGTBfòbia ensenyada pel sistema i interioritzada per les persones que formem part d’ell i que amb actes que a simple vista semblen tan inofensius, com cantar una cançó de festa, fem que les futures generacions seguisquen patint l’assetjament, la vexació, la invisibilitat, la inseguretat, etc. En definitiva, la por a “ser” elles i ells mateixos.
Esperem que se sumen moltes més falles i agrupacions musicals al “Borinot”, perquè el que pretenem no és acabar amb la tradició, sinó seguir amb ella. Per unes falles més respectuoses per a totes i tots.
