El 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va decidir eliminar l’homosexualitat del llistat de malalties mentals. Aquesta fita importantíssima per al col·lectiu LGTB va donar lloc al Dia Internacional de la lluita contra l’LGTBfòbia. Vint-i-set anys després, però, la transsexualitat continua estant catalogada oficialment com a trastorn, el masclisme roman sent clarament visible, i l’estigma cap a la bisexualitat o les persones que conviuen amb VIH es perpetua.

Des de fa un mes, al País Valencià gaudim de l’avantguardista Llei Integral Trans. Ara, ha arribat l’hora de demanar també una Llei contra l’LGTBfòbia que permeta acabar, amb implicació social i d’una vegada per totes, amb l’odi a tots els àmbits: el Dret, la Salut, la Cultura, l’Ensenyament, els Esports… Una llei que garantisca el dret a la dignitat inherent a cada persona, un dret emparat i recollit per la Constitució espanyola, la Declaració Universal dels Drets Humans, la Carta Europea de Drets Humans i la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Tot i els avanços, al 2017 l’LGTBfòbia continua sent un problema molt greu i cap territori no està exempt d’aquesta plaga. En més d’un terç dels països del món, ser LGTB encara és un delicte. En setanta-dos se’ns castiga amb pena de presó. En huit, fins i tot, amb la mort. A Txetxènia (Rússia), desenes de persones han sigut torturades i, almenys tres, assassinades en centres d’internament del Govern, on pateixen abusos físics i sexuals com a càstig per no ser percebuts com a heterosexuals. La pandèmia del VIH segueix estenent-se i amb ell l’estigma i la persecució de persones LGTB acusades, encara hui, de ser les úniques responsables de la propagació del virus. A l’Estat espanyol, els delictes d’odi contra persones per la seua orientació sexual i identitat de gènere es compten en centenars segons els observatoris autonòmics contra l’odi i el registre de la Federació Estatal de Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Injúries, invisibilitat, assetjament, violacions correctives, empresonaments, assassinats… delictes comesos tant pels governs com per les societats. Les múltiples violències que patim lesbianes, gais, persones trans i bisexuals continuen produint-se, sovint sense que les societats democràtiques no els presten l’atenció necessària.

Per tot açò, aquest 17 de Maig volem exigir a totes les institucions públiques que complisquen els compromisos internacionals i s’impliquen en el desbloqueig de la terrible situació que pateixen les persones refugiades, així com totes aquelles persones migrants que han arribat a València buscant noves oportunitats i una vida millor. Cap ésser humà no és il·legal, i des de Lambda, denunciem públicament i enèrgicament la deixadesa per part de l’Estat espanyol i la Unió Europea respecte d’aquesta. És fonamental que la Mediterrània torne a ser un pont entre cultures i societats, i no una tanca o un cementeri.

Exigim també a les autoritats europees que posen fi a tots els tipus de discriminació que les persones LGTB i les nostres famílies patim al continent. Ja n’hi ha prou d’una Unió Europea només econòmica i al servei dels interessos de les classes dominants; volem un continent orgullós i protector de la seua diversitat sexual, de gènere i familiar.

I exigim una implicació activa del Govern en minoria del PP en la lluita contra l’LGTBfòbia i l’aplicació immediata de mesures per a posar fi a les múltiples discriminacions i violències que patim, sobretot els sectors més vulnerables com les dones, el jovent, els menors, la gent gran, així com les persones que conviuen amb el VIH.

Les persones LGTB tenim el dret a ser com volem ser, amb independència de qualsevol variable. Apostem per la defensa de la diversitat sexual, de gènere i familiar, condició irrenunciable per a una vertadera democràcia. Per l’eradicació de totes les violències, igualtat real ja!