MANIFEST PEL DIA INTERNACIONAL PER LA DESPATOLOGITZACIÓ DE LES IDENTITATS TRANS

Des del grup de persones trans de Lambda i Lambda íntegrament, volem manifestar les següents idees en defensa de la despatologización de les identitats trans.

Com sabeu, ací a la Comunitat Valenciana, les persones trans tenim la gran sort que en el nostre territori ja es va aprovar la Llei Trans Valenciana el passat 30 de març. Amb ella hem aconseguit la despatologitzar les identitats trans en el nostre territori. Hem aconseguit que la cartera de prestacions sanitàries incloga la gran majoria de les nostres reivindicacions. Hem aconseguit una discriminació positiva en l’àmbit laboral per a afavorir la integració de les persones trans en el treball. Hem aconseguit un protocol d’acompanyament a les persones trans i intersexuals en l’àmbit educatiu. A més de moltes altres mesures contra la discriminació que s’estableixen en l’esmentada Llei.

És cert que algunes de les mesures que marca aquesta Llei encara no són palpables però esperem que amb el desenvolupament reglamentari que s’està realitzant puguem gaudir plenament de tots els drets dels quals fins ara no hem pogut.

Però actualment, per a dur a terme el canvi de nom i sexe al Registre Civil, que depèn de l’Estat Español i no de les Autonomies, encara se’ns demana un certificat de “disfòria de gènere” i un certificat de dos anys de tractament mèdic, tal com marca la Llei Trans Estatal de 2007. Per açò exigim que la proposta de Llei presentada per la FELGTB en el Congrés dels Diputats siga aprovada el més ràpidament possible per a acabar en aquesta situació injusta i discriminatòria.

És per tot l’anterior que exigim la despatologización de les identitats trans en tot l’Estat Español i que acabem per fi, també, amb la discriminació per motiu de residència dins de l’Estat Español, situació, per cert, inconstitucional.

Lxs activistes trans denunciem públicament, una vegada més, la psiquiatrización de les nostres identitats i les greus conseqüències de l’anomenat “trastorn d’identitat sexual o de gènere” (TIG). De la mateixa manera, volem fer visible la violència que s’exerceix sobre les persones intersexuales mitjançant els procediments mèdics vigents.

Amb “psiquiatrizatció” nomenem la pràctica de definir i tractar la transsexualitat i les altres identitats trans sota l’estatut de trastorn mental. Ens referim, també, a la confusió que exerceix l’estament mèdic sobre les identitats i cossos no normatius (situats fora de la norma social dominant) fent que es perceben per la resta de la societat com a identitats i cossos patològics. La psiquiatrització relega a les institucions mèdic-psiquiàtriques el control sobre les identitats de gènere. La pràctica oficial d’aquestes institucions, motivada per interessos estatals, religiosos, econòmics i polítics, treballa sobre els cossos de les persones emparant i reproduint el binomi d’home i dona, fent-li creure a la societat que aquesta postura excloent és una realitat natural i “vertadera”. Aquest binomi, pressuposa l’existència d’únicament dos cossos (home o dona) i associa un únic comportament específic a cadascun d’ells (masculí o femení), i la heterosexualitat com l’única relació possible entre ells. Avui, denunciant aquest paradigma, que ha utilitzat l’argument de la biologia i la naturalesa com a justificació de la norma social vigent, evidenciem els seus efectes socials perversos per a posar fi als seus efectes discriminatoris.

Els cossos que no responen anatòmicament a la classificació mèdica occidental vigent són catalogats sota l’epígraf d’intersexualidad, condició que, sense més, és considerada patològica. La classificació mèdica, per contra, continua encara avui dia sense ser qüestionada. La transsexualitat i les identitats trans també són conceptualitzades com a realitats en si mateix problemàtiques. La ideologia de gènere repressora de les identitats trans, amb la qual actua la psiquiatria, per contra, continua encara avui sense ser qüestionada.

Legitimar les normes socials que oprimeixen les nostres vides i formes de sentir implica invisibilizar i patologizar la resta d’opcions existents. Implica marcar un únic camí que no qüestione el dogma polític sobre el qual es fonamenta la nostra societat, és a dir, l’existència, única i exclusiva, de sols dues formes de ser i sentir-se home o dona.

Intervenir a recent-nascuts intersex, és a dir, aquellxs amb genitals ambigus funcionals, amb violents tractaments normalitzadors és invisibilizar la seua existència i l’existència de la diferència.

El paradigma en el qual s’inspiren els procediments actuals d’atenció a la transsexualitat, a les identitats trans i a la intersexualitat converteix a aquests en processos mèdics de normalització binària perquè siguem sols homes o dones. Ho anomenem de “normalització” ja que redueixen la diversitat a només dues maneres de viure i habitar el món: les considerades políticament “normals”. I amb la nostra crítica a aquests processos resistim també a haver d’adaptar-nos a les definicions psiquiàtriques d’home i dona per a poder viure les nostres identitats, perquè el valor de les nostres vides siga reconegut sense la renúncia a la diversitat en la qual ens constituïm. No acatem cap tipus de catalogació, ni etiqueta, ni definició imposada per part de la institució mèdica. Reclamem el nostre dret a autodenominar-nos i autodeterminar-nos.

Actualment la transsexualitat i les identitats trans es consideren un “trastorn de la identitat sexual”, com una patologia mental classificada en el CIE-10 (Classificació Internacional de Malalties de l’Organització Mundial de la Salut) i en el DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic de Malalties Mentals de l’Associació de Psiquiatria Nord-americana). Aquestes classificacions són les que guien als i les psiquiatres de tot el món a l’hora d’establir els seus diagnòstics. En elles es comet un error poc casual: la confusió dels efectes de la transfobia amb els de la transsexualitat. S’invisibilitza la violència social que s’exerceix sobre els qui no s’adeqüen a les normes de gènere. D’aquesta manera, s’ignora activament que el problema no és la identitat de gènere, és la transfobia.

La patologització de la transsexualitat i de les identitats trans sota el “trastorn d’identitat sexual” és un gravíssim exercici de control i normalització. El tractament d’aquest trastorn es duu a terme en diferents centres de tot el món. En casos com el de l’Estat Español, és obligatori el pas per una avaluació psiquiàtrica en les Unitats d’Identitat de Gènere que, en algunes ocasions, va associada a un control setmanal de la nostra identitat de gènere a través de teràpies de grup i familiars i tot tipus de processos denigrants que vulneren els nostres drets. En el cas de l’Estat espanyol, cal ressaltar que qualsevol persona que desitge canviar el seu nom i sexe en el DNI o modificar el seu cos amb hormones o operacions ha de passar obligatòriament per una consulta psiquiàtrica.

Fem una crida a la classe política estatal amb les següents demandes:

  • Exigim la retirada de la transsexualitat i de les identitats trans dels manuals de malalties mentals (DSM-5 i CIE-10).
  • Reivindiquem el dret a canviar el nostre nom i sexe en el DNI i altres documents oficials sense haver de passar per cap avaluació mèdica ni psicològica. I afegim que pensem, fermament. que l’Estat no deuria tenir cap competència sobre els nostres noms, els nostres cossos i les nostres identitats.
  • Fem nostres les paraules del moviment feminista en la lluita pel dret a l’avortament i el dret al propi cos: reivindiquem el nostre dret a decidir lliurement si volem o no modificar els nostres cossos i poder dur a terme el nostre procés de transició sense impediments burocràtics, polítics ni econòmics, així com fora de qualsevol tipus de coerció mèdica.
  • Volem que els sistemes sanitaris es posicionen enfront del mal anomenat trastorn d’identitat sexual, reconeixent la transfobia actual que sosté la seua classificació, i replantegen el seu programa d’atenció sanitària a la transsexualitat i identitats trans fent de l’avaluació psiquiàtrica una pas innecessari i de l’acompanyament psicoterapéutico una opció voluntària.
  • Exigim també el cessament de les operacions a recent-nascuts intersex.
  • Denunciem l’extrema vulnerabilitat i les dificultats en l’accés al mercat laboral de la població trans.
  • Exigim que es garantisca l’accés al món laboral i l’engegada de polítiques específiques per a acabar amb la marginació i la discriminació del nostre col·lectiu. Exigim, a més, condicions de salut i seguretat en el desenvolupament del treball sexual i la fi del setge policial a aquestes persones, així com la fi del tràfic sexual.Aquesta situació de vulnerabilitat s’accentua en el cas de les persones trans immigrades, que arriben al nostre país fugint de situacions d’extrema violència.
  • Exigim la concessió immediata d’asil polític en aquests casos alhora que reivindiquem la plena equiparació de drets de les persones migrants. Denunciem els efectes de la política d’estrangeria actual sobre els sectors socialment més vulnerables.Volem recordar totes les agressions, assassinats i també els suïcidis de les persones trans a causa de la transfobia.
  • Assenyalem al sistema com a culpable d’aquestes violències. El silenci ens fa còmplices.

Volem evidenciar l’extrema rigidesa amb la qual s’imposa el binomi home/dona, com a opció única i excloent. Binomi que és construït i pot ser qüestionat i deconstruido. La nostra sola existència demostra la falsedat d’aquests pols oposats i assenyala l’existència d’una realitat plural i diversa. Diversitat que, avui, dignifiquem.

Quan la medicina i l’Estat ens defineixen com trastornadxs/ts posen en evidència que les nostres identitats, les nostres vides, trastornen el seu sistema. Per açò diem que la malaltia no està en nosaltres sinó en el binarismo de gènere propugnat per la medicina i l’Estat.

Per la diversitat dels nostres cossos i les nostres identitats!

La transfobia ens emmalalteix!

Com diria la nostra companya Melu: Ací està la resistència Trans!

Lambda forma part de la XARXA INTERNACIONAL PER LA DESPATOLOGITZACIÓ TRANS