Enguany celebrem els 48 anys des de l’inici de la revolució que va encetar-se quan, un 28 de juny de 1969, els fets de Stonewall varen marcar el començament de l’alliberament de totes les persones amb sexualitats i gèneres no normatius.

També commemorem els 40 anys de la primera manifestació de l’Orgull a l’Estat espanyol, que va tindre lloc a Barcelona, quan la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, així com diferents articles dels Codis Penal, Civil i Militar, l’Església i gran part de la societat del franquisme, discriminaven la diversitat sexual, de gènere i familiar.

Tots dos esdeveniments varen estar marcats per la unió i la transversalitat. Persones amb diferents orientacions i pràctiques sexuals, i identitats i expressions de gènere, que, amb la seua valentia, varen lluitar contra totes aquelles lleis, institucions i actituds socials que, durant segles, les havien criminalitzades, patologitzades i discriminades.

Provinents de diversos sectors socials, ideologies, sistemes de creences i territoris. Persones que varen decidir unir-se a través de la solidaritat per a lluitar per una societat més plural, inclusiva i respectuosa. Per una vertadera democràcia.

Aquestos 48 anys de lluita internacional, i 40 anys de lluita estatal, no han estat gens fàcils. Hem aconseguit, a una (encara) xicoteta part del món, que els nostres drets vagen assegurant-se, i que el clima social siga cada vegada menys asfixiant i més tolerant. Drets normalment incomplets, implementats amb sobresalts, i deixant-se molts subjectes encara pel camí, com ara les persones trans.

Malgrat això, encara queda molt pel que lluitar. Tenim davant de nosaltres el gran repte d’aconseguir la plena igualtat, la fi de tots els tipus de violència LGTBfòbica, i per això, cal que estiguem alerta i que no fem ni un pas enrere.

No consentirem cap retrocés legal que discrimine les persones en funció de la seua orientació sexual, ni deixarem de lluitar pel ple i efectiu reconeixement de la igualtat jurídica de les persones trans, dins i fora del País Valencià, en un marc despatologitzant.

No permetrem que els discursos d’odi, incitant a l’LGTBfòbia i la plomafòbia, siguen maquillats de llibertat d’expressió, atemptant contra el respecte a la dignitat de totes les persones, i especialment de les més joves, la qual cosa és un pilar fonamental dels sistemes democràtics.

No acceptarem que per les retallades, d’una banda, i les qüestions competencials, d’altra, entre els governs estatal, autonòmic o municipal, es continue bloquejant el nostre Dret a la Salut, sobretot de les dones, les persones trans i aquelles que conviuen amb VIH.

No deixarem de denunciar aquelles situacions d’injustícia social, i molt especialment, la deixadesa del Govern espanyol pel que fa a les persones refugiades LGTB, que fugen de la tortura, l’empresonament, la vergonya, la injúria, la violació, la guerra i l’assassinat, i es troben amb la Mediterrània convertida en un cementeri.

Exigim llibertat, igualtat, justícia, respecte, democràcia. No som caricatures, no som acudits, no som simples “opinables” i no som lobbies de pressió. Som persones, som iguals en la nostra diversitat, volem ser lliures per a tot, som ciutadanes en lluita.

I per això, exigim:

  • Lleis estatal i autonòmica contra l’LGTBfòbia i per la igualtat efectiva i no discriminació.
  • La despatologització trans per l’OMS i la resta d’organismes internacionals.
  • Una implementació efectiva i ràpida de la Llei integral trans al País Valencià.
  • Un pla coordinat de lluita contra el VIH/sida i d’acció contra la serofòbia.
  • Un compromís institucional i de la societat contra totes les agressions masclistes i LGTBfòbiques.
  • Un canvi radical en la política exterior espanyola i europea, amb una acció diplomàtica efectiva contra els Estats no democràtics i favorable a la recepció de les persones perseguides per la seua orientació sexual i identitat o expressió de gènere.
  • La implementació de projectes per acabar amb l’LGTBfòbia a l’Ensenyament, la Salut, l’àmbit jurídic, el laboral o l’esport, i la formació del personal tècnic i de la societat en igualtat en la diversitat i valors democràtics.
  • I la retirada de tot tipus de subvenció, menció, ajuda pública, tolerància social i inacció de la Llei cap a qualsevol organització, associació, empresa o individu que fomente els discursos d’odi i l’LGTBfòbia.

Perquè hi haurà un dia sense LGTBfòbia i, llavors, serem lliures. Volem que eixe dia siga hui. I per això, des de València cridem: Per un món lliure per ser com som!