La figura del voluntariat en la societat

1.- Què és el voluntariat?

El voluntariat com a agent de transformació social

Segons la llei 45/2015, s’entén per voluntariat el conjunt d’activitats d’interès general desenvolupades per persones físiques a través d’una entitat de voluntariat, en un programa concret, dins o fora del territori espanyol, amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones i de la societat en general i a protegir i conservar l’entorn. Aquesta activitat és de caràcter solidari, realitzada lliurement sense obtindrer contraprestació econòmica o material.

Guia Fàcil: La ley del Voluntariado en 5 pasos. Plataforma de voluntariado de España

Però el terme voluntari/a va més enllà. És una manera de veure i entendre la realitat. Són aquelles persones que no es conformen amb la societat que els ha tocat viure i que a més no cauen en la còmoda temptació de qualificar els problemes del seu temps com a inevitables. Creuen possible un canvi estructural i es comprometen a treballar per a aconseguir-lo. Són dinamitzadores d’aquells sectors socials amb problemes. Comprenen que no porten solucions si no comparteixen amb els altres la cerca de les mateixes.

De la participació compromesa del voluntariat, Pablo Benlloch, professor de Dret del Treball en la Universidad Rey Juan Carlos parla llargament en la ponència sobre la Llei Estatal de Voluntariat que va tindre lloc en el XVIII Congrés Estatal de Voluntariat a Osca.

“Hem de complir amb el nostre deure moral de superar les desigualtats i hem de construir vertaderes alternatives. Encara hi ha gent que qüestiona que una de les funcions del voluntariat és la denúncia crítica, i d’ací a la transformació. Hem de trobar en la llei, eixe marc per a tornar a trobar la dimensió política del voluntariat.

Si estic plantejant que hi ha un marc i una dimensió política del voluntariat, és perquè està escrit en la norma i la gent es va oblidant que açò és així. La vertadera essència de la llei està en les primeres parts. La primera referència on es troba eixe marc és acudint als valors i principis que inspiren l’acció voluntària; ací trobem que el voluntariat és desvetlador, revelador i defensor de la dignitat humana com a imperatiu ineludible, assumeix la justícia social que atén als més febles, s’inspira en una solidaritat visible i càlida, es responsabilitza per l’altre i entén la gratuïtat com eixe vincle misteriós que porta a compartir el que no es pot exigir com un dret ni donar-se com un deure. I que, al final, també és manifestació qualificada de participació ciutadana.”

“Una altra de les funcions del voluntariat a les quals no s’està fent referència, és a la consciència crítica que contribueix a millorar les relacions de la persona amb la societat. Hem de criticar i açò significa apostar per allò no funcional, no rendible, per narrar l’invisible, per rebutjar frontalment les actituds deterministes que diuen ¿no hi ha solució?.”

2.- Drets i deures de les persones voluntàries

Si vols fer voluntariat, has de saber que en la ja comentada Llei de Voluntariat, es regula la figura de la persona voluntària i, entre altres coses, defineix els drets i deures de les persones voluntàries.

Els teus drets com a persona voluntària són:

a) Rebre regularment durant la prestació de la teua activitat, informació, orientació i suport, així com els mitjos materials necessaris per a l’exercici de les funcions que se t’encomanen.

b) Rebre en tot moment, a càrrec de l’entitat de voluntariat, i adaptada a les teues condicions personals, la formació necessària per al correcte desenvolupament de les activitats que se t’assignen.

c) Ser tractades en condicions d’igualtat, sense discriminació, respectant la teua llibertat, identitat, dignitat i els altres drets fonamentals reconeguts en els convenis, tractats internacionals i en la Constitució.

d) Participar activament en l’organització en què t’inserisques, col·laborant en l’elaboració, disseny, execució i avaluació dels programes o projectes, d’acord amb els seus estatuts o normes d’aplicació i, en la mesura que aquestes ho permeten, en el govern i administració de l’entitat de voluntariat.

i) Estar cobertes, a càrrec de l’entitat de voluntariat, dels riscos d’accident i malaltia derivats directament de l’exercici de l’acció voluntària i de responsabilitat civil en els casos en els quals la legislació sectorial ho exigisca, a través d’una assegurança o una altra garantia financera.

f) Ser reemborsades per l’entitat de voluntariat de les despeses realitzades en l’acompliment de les nostres activitats, d’acord amb el previst en l’acord d’incorporació i tenint en compte l’àmbit d’actuació de voluntariat que desenvolupem.

g) Disposar d’una acreditació identificativa de la nostra condició de voluntari en la qual conste, a més, l’entitat de voluntariat en la qual participa.

h) Realitzar la nostra activitat d’acord amb el principi d’accessibilitat universal adaptat a l’activitat que desenvolupem.

i) Obtindre reconeixement de l’entitat de voluntariat, pel valor social de la nostra contribució i per les competències, aptituds i destreses adquirides com a conseqüència de l’exercici de la nostra tasca de voluntariat.

j) Que les nostres dades de caràcter personal siguen tractades i protegides d’acord amb l’establit en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

k) Cessar en la realització de les nostres activitats com a voluntaris en els termes establits en l’acord d’incorporació.

Els teus deures com a persona voluntària són:

a) Complir els compromisos adquirits amb les entitats de voluntariat en les quals t’integres, reflectits en l’acord d’incorporació, respectant les finalitats i estatuts de les mateixes.

b) Guardar la deguda confidencialitat de la informació rebuda i coneguda en el desenvolupament de la teua acció voluntària.

c) Rebutjar qualsevol contraprestació material o econòmica que pogueres rebre bé de les persones destinatàries de l’acció voluntària, bé d’altres persones relacionades amb la teua acció voluntària.

d) Respectar els drets de les persones destinatàries de l’acció voluntària en els termes previstos en l’article 16.

i) Actuar amb la diligència deguda i de forma solidària.

f) Participar en les tasques formatives previstes per l’entitat de voluntariat per a les activitats i funcions confiades, així com en aquelles que amb caràcter permanent es precisen per a mantindre la qualitat dels serveis que presten.

g) Seguir les instruccions de l’entitat de voluntariat que tinguen relació amb el desenvolupament de les activitats encomanades.

h) Utilitzar degudament l’acreditació personal i els distintius de l’entitat de voluntariat.

i) Respectar i cuidar els recursos materials que pose a la teua disposició l’entitat de voluntariat.

j) Complir les mesures de seguretat i salut existents en l’entitat de voluntariat.

k) Observar les normes sobre protecció i tractament de dades de caràcter personal d’acord amb allò establert en la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, i altra normativa d’aplicació.

3.- Motivacions

Miguel Díaz “Motivaciones de la persona voluntaria”. Plataforma para la Promoción del Voluntariado en España. Colección a fuego lento. Madrid 2001

Raons ideals

“…Ser útil, transformar la realitat ,canviar les estructures injustes, reivindicar més justícia social, créixer en solidaritat, ser millor persona, trobar-se amb un mateix, lluitar pel ben comú, tots som iguals…. i tots aquells altres motius “idealistes”, “utòpics”, que vulguem anar afegint i que poden procedir des del món de les idees, les creences, l’ètica o la moral, la fe o la política, la cultura o l’educació rebuda… Aquestes són les raons “ideals” expressades en el compromís del voluntariat. Són raons públiques i compartides per tots. Són les que es diuen sense pors ni embuts. Són les que s’expressen i s’escriuen en els tractats i en els llibres de Voluntariat. Són les que s’expliciten en les fitxes que s’emplenen en les associacions o oficines de recepció de voluntariat. Són les que es tenen en compte a l’hora d’avaluar els compromisos, l’acció o els serveis realitzats i si el que estem aconseguint correspon amb eixes raons. Però aquesta no és tota la veritat, hi ha moltes altres raons no expressades que són més “autèntiques”, més “vertaderes” i que s’oculten o disfressen per diversos motius. Açò condiciona la satisfacció en el grup o la sensació d’èxit en les tasques.

Raons reals

“…Ocupar el temps lliure, sentir-se útil i bé, fer alguna cosa pels altres i per mi, interés professional, no avorrir-me a casa, relacionar-se amb uns altres, estan els amics i jo no vull estar sol/a, per curiositat, perquè s’està passant una depressió (teràpia), per novetat, per la meua família…”.

Si som sincers amb nosaltres mateixos, descobrirem que els motius expressats anteriorment, entre molts altres no descrits ací, són els motius “reals” o “vertaders” que ens mouen a oferir el nostre temps i esforç en el compromís com a voluntaris. Motius que no sempre s’expressen amb claredat, i que estan determinant els vertaders èxits o fracassos del que fem, adequant o filtrant, des d’ací, els resultats dels serveis o programes dels llocs en els quals estem i del tipus de suport o acompanyament que experimentem en l’organització i en l’acció en la qual em compromet. Són sentiments interns que no s’expliciten i que en el fons em porten a sentir-me millor o pitjor en la mesura en què eixes vertaderes raons s’estan cobrint o complint. Són els reforçadors de la “vida emocional” activa que ens mouen i no sempre s’expressen. Luis Aranguren, en el seu llibre Cartografia del Voluntariat, ens descobreix que “som éssers mancats, inacabats i que per tant, en l’acció, en el tempteig i, en definitiva, en l’experiència ens fem i construïm com a persones…”. Si açò ens ho creiem de debò, ho analitzem sense embuts i ens mirem sense caretes ni lents distorsionades, nus enfront de l’espill, comprendrem millor el que fem i analitzarem millor els nostres sincers motius, que no són millors ni pitjors, solament SÓN. Des d’ací, des d’eixe punt inacabat i en procés de construcció que SOM, és on podem anar afegint aquells altres motius, aquelles altres raons que puguen anar ampliant les nostres consciències, socialització i solidaritat (solitud sòlida compartida) en definitiva per a construir-nos com SER PERSONA.

La incorporació a l’acció voluntària va enriquint les motivacions, i van passant d’unes a unes altres conforme es van implicant en un compromís major. Durant el primer temps en el seu servei voluntari, són els mateixos agents els qui, en descobrir les seues noves motivacions, van orientant-se de forma natural per uns i uns altres camins. Alguns decideixen deixar la tasca.

Les entitats de voluntariat han de saber aprofitar el millor de la persona voluntària que va a col·laborar qualsevol que siga la motivació que l’haja portat a voler ser voluntària, tenint en compte que moltes persones que s’acosten al voluntariat, no ho fan com un compromís per a “canviar el món”, sinó amb sentit de cerca vital. Si no atenem a aquesta realitat i la respectem, però al seu torn som capaces d’ampliar aquesta visió a una doble dimensió de transformació interna i externa, l’acció voluntària haurà implicat un esforç buit de contingut transformador a nivell social.

4.- Aptituds i actituds del voluntariat

(Text arreplegat de: “Manual de formación básica del voluntariado”, Médicos del Mundo)

Partint del dret de participació que tenim totes les persones, cal aclarir que, depenent dels projectes, aquestes hauran de tindre unes actituds i aptituds adequades per a poder realitzar la tasca encomanada. Tots tenim eixe dret però no tots tenim les aptituds necessàries per a totes les tasques i camps.

Aptituds:

– Cal que la persona voluntària estiga en condicions morals, psíquiques i físiques adequades. Entenent-se per les dues primeres aquelles que trobem en persones equilibrades i madures, segons la seua edat, idònies per a l’acció voluntària. Les condicions físiques dependran del tipus d’acció que haja de realitzar-se.

– La persona voluntària deu disposar de temps lliure o alliberat suficient per a la realització de l’activitat.

– Totes les edats, sexes i classes socials són aptes per al voluntariat.

– Tenir una bona formació és molt important, partint de la qual aporte cada persona, seguint de l’específica per a l’acció i de la necessària per a l’actualització dels coneixements.

Actituds:

– Maduresa.

– Respecte total a l’altra persona: creences, costums, idees, etc.

– Discreció i respecte a la intimitat de les persones.

– Compromís seriós, paciència i constància.

– Bona actitud i coordinació amb l’organització.

– Amabilitat i servei, mai paternalisme.

– Capacitat de posar-se en el lloc del que rep l’acció.

– No fer del servei un assumpte personal.

– La persona voluntària ha de guardar el secret professional i atenir-se a les normes de l’organització en la qual col·labora.

De cap manera significa aquesta descripció que el no posseir totes les aptituds i actituds assenyalades ens inhabilita per a ser voluntaris. Ha d’evitar-se la imatge del voluntariat com una persona superior, difícilment imitable.

La persona voluntària no cerca accions heroiques: és una persona que conviu amb grans aspiracions, malgrat les seues limitacions i, a més, sap que no està sola.

5.- Les organitzacions de i amb voluntariat

(Formació: Participación ciudadana y transformación social a través del voluntariado)

Les entitats socials desenvolupen programes d’activitats que contribueixen a la inclusió social de les persones, a la millora del nostre entorn i de les nostres estructures socials.

Aquest tipus de programes compten habitualment amb la participació de persones voluntàries, el paper de les quals en les entitats pot ser molt divers: participant en la presa de decisions formant part dels òrgans de govern de l’entitat; sent portaveus de l’organització i/o participant en el desenvolupament i execució de l’activitat de l’activitat directa. Moltes d’aquestes persones intervenen en l’anàlisi de la situació, en l’establiment de prioritats i definició d’objectius a més d’en la planificació. L’entitat que aconsegueix involucrar a les persones voluntàries en el seu quefer, converteix la seua entitat en un espai per a la participació, que influeix tant en la seua gestió interna, com en la seua dinamització externa i açò és un clar indicador de l’estat saludable de la nostra organització.

Gràcies a fomentar aquesta participació l’entitat aconsegueix:

1. Una major obertura a la comunitat. S’estrenyen les relacions amb el nostre entorn.

2. Donar a conèixer els programes i activitats a la societat en general.

3. Una dimensió d’acostament als col·lectius amb els quals es treballa diferent a la qual estableixen les persones contractades. Les relacions entre les persones voluntàries i les persones ateses es caracteritzen per ser horitzontals, per generar espais de relació de major confiança i obertura, que no són tan fàcils d’aconseguir amb les persones remunerades. L’acostament amb les persones ateses es realitza des d’una perspectiva diferent.

4. Incorporar nous valors i estímuls al projecte.

Alguns d’aquests valors són:

Ciutadania: El voluntariat és una forma de participació social, pel que promoure’l a través del nostre projecte contribueix al desenvolupament de la transformació social.

Creativitat: Les persones voluntàries aporten a l’organització i al projecte la seua experiència vital

i noves idees.

Especialització: Les persones voluntàries tenen una professió, un treball, estan estudiant. Poden aportar al projecte els seus coneixements específics que complementen la formació i les capacitats amb les quals explica el personal remunerat de l’organització.

Afectivitat: El fet que l’acció voluntària siga gratuïta i per una decisió d’absoluta llibertat estreny els llaços d’afectivitat que els voluntaris/es creen amb les persones que participen en el projecte.

6.- Què no és voluntariat

(Text arreplegat de: “Manual de formación básica del voluntariado”, Médicos del Mundo)

  • El voluntariat mai ha de ser mà d’obra barata.

L’activitat voluntària no és sinònim d’ocupació mal remunerada, ni tan sols tenint en compte la situació de desestabilització laboral existent. El voluntariat té sentit com a expressió de la participació i de la solidaritat, que es fa efectiva a través dels valors que sustenten la gratuïtat i el compromís de construir una societat més justa i de contribuir a la transformació social.

  • El voluntariat mai ha de ser suplència de professionals remunerats.

No pot plantejar-se la tasca de les persones voluntàries com a suplents del personal tècnic contractat.

  • El voluntariat mai ha de ser pràctiques professionals.

El voluntariat no és una forma d’aconseguir pràctiques professionals, ni tampoc la possibilitat de millorar un currículum. L’ideal és que la persona voluntària no estiga només motivada per interessos personals, sinó per la voluntat de participació i compromís envers els altres.

  • El voluntariat mai ha de ser accés a un lloc de treball.

El voluntariat no té per objecte el fer mèrits per a tindre la possibilitat d’accedir a un lloc de treball. La persona voluntària ofereix el seu temps i si bé açò implica que moltes vegades cal cancel·lar la col·laboració per diversos factors, aquest perdria el seu sentit si deixara de ser desinteressat i voluntari.

  • El voluntariat mai ha de ser assistencialisme.

El voluntariat acompanya i promou el desenvolupament de les persones, no intenta substituir a les persones ateses en les seues decisions. La seua acció no és improvisada, forma part d’un projecte, és planificada seriosament dins d’un pla de treball. La seua acció està definida pel seu compromís solidari, la seua disconformitat amb els valors vigents i el seu pluralisme.

Únete a nuestro boletín